L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Vicent Garcia Devis al periodista Xesco Reverter, que ha tornat de Washington, on ha passat cinc anys com a corresponsal de TV3 als Estats Units, «possiblement una de les etapes més convulses d’aquell país considerat el far de les llibertats individuals, de les llibertats “civilitzadores” del món». Però no ha estat així i ens ho conta ell mateix a Estats Units, el país de les contradiccions, «una radiografia perfecta d’aquest quinquenni on la política nord-americana s’ha mogut sacsejada a la velocitat de la llum», assenyala Garcia Devis. La piconadora Trump, la reversió pel Tribunal Suprem del dret a l’avortament, el tractament dels diferents, sobretot si són negres, la violència policial, l’inexistent sistema sanitari públic, el negoci de les armes, el canvi climàtic o les pressions de les companyies petrolieres perquè les energies fòssils continuen abastint els mercats són alguns dels grans temes que l’autor retrata..
D’altra banda, Lourdes Toledo parla de Rosa Maria Arquimbau (Barcelona, 1909-1992), una periodista i escriptora coetània de la periodista Irene Polo i de l’escriptora i periodista Aurora Bertrana. Arquimbau va ser «una veu discordant i provocadora». Sens dubte, afirma Toledo, «la més transgressora i rebel de les escriptores i periodistes dels anys trenta». «Desacomplexada, irònica i agosarada, es movia amb destresa per molts terrenys vitals i literaris». afegeix. Aquesta gran autora oblidada durant molt de temps ha estat recuperada gràcies al treball de Julià Guillamon amb l’editorial Comanegra, en especial a partir de la petita col·lecció d’obres d’Aequimbau que ha publicat.
En un altre article de La Veu dels Llibres d’aquest dissabte, Jordi Querol s’endinsa en La terra s’ho porta i No han donat la llum, encara, de Núria Cadenes, dues novel·les publicades per Comanegra, que va encomanar a alguns escriptors actuals la «continuació» del cicle Temps Obert de Manuel de Pedrolo. En la primera, «Núria “es destapa” clarament, per si cap dubte ens en quedava, convertint la Neus, la germana de Daniel, que en els relats de Pedrolo ocupa sempre un lloc relativament secundari, en la protagonista principal», explica Querol. En la segona, «la variació de la trama parteix del fet que la Quimeta/mare no resultarà greument incapacitada per l’atac que ha patit, la qual cosa ofereix a Daniel l’oportunitat de “superar” el germà», apunta.
En aquest número, Enric Umbert-Rexach recomana Ningú, de Joan Manuel Homar, Premi de Poesia Vila de Martorell 2022, un llibre amb un total de quaranta-tres poemes distribuïts en tres parts separades temàticament de «forma molt difusa». «Poemes cosits per l’estil inconfusible d’uns versos en format decasíl·lab no rimat que llisquen com una prosa contínua», indica Umbert-Rexach. «Els lliga també el denominador comú del mot recurrent “ningú”, ja sigui en funcions de pronom, “cap persona”, com d’adjectiu, “algú” o “algun”. Tant en un cas com en l’altre s’entreveu la dialèctica d’una qüestió d’identitat», remarca.
També Xesco Guillem aconsella Contes del gintònic, de Mário-Henrique Leiria (Lisboa 1923-1980), el primer llibre de l’autor traduït al català. Un recull de peces breus o molt breus, algunes de les quals talment microcontes, escrites tant en prosa com en vers. «Narracions i poemes, succints, sorprenents i inversemblants, originals, hilarants, amb molt d’humor negre, que constitueixen una clara crítica al poder, a la dictadura i la guerra», avança Guillem.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a la Llibreria Caselles de Lleida.
