La Coordinadora per la Ubicació Racional de les Energies Renovables ha denunciat que la instal·lació de macroplantes fotovoltaiques, a més dels «desequilibris territorials i l’ocupació desigual i injusta del territori, amb comarques de sacrifici», crearà «un impacte que resta en un segon pla i del qual no es parla»: la construcció de «més de 1.500 kilòmetres de noves línies aèries d’alta tensió necessàries per a evacuar tota l’energia produïda amb aquest model de macroplantes allunyades dels llocs de consum».
Aquestes línies, ha continuat, «se sumaran a les ja existents sobre els nostres cultius, muntanyes, paisatges i zones habitades, i afectaran el model socioeconòmic rural, agrícola, turístic, paisatgístic, faunístic i mediambiental dels territoris pels quals transitaran, que en són molts, massa».
La plataforma ha assenyalat que «semblava que, amb l’acord signat pels partits del Botànic junt amb la convalidació del decret ”Òmnibus”, aquests es comprometien a corregir part de les greus errades del Decret llei 14/2020 i del mateix Decret Llei 1/2022 que ens han dut a la situació actual de desigualtat, però acabem de constatar que incompleixen els seus propis acords i abandonen el territori definitivament deixant-lo en mans de les empreses redactores de projectes, grups inversors i promotores que captaran els fons públics (diners de tots i totes) i que han fet una planificació i tria de terrenys allà on més els ha interessat (econòmicament) gràcies a una legislació, autonòmica i estatal, que els ho ha permés i facilitat». Així doncs, ha asseverat, «són aquestes empreses les que estan dissenyant l’ordenació territorial en el desplegament de les energies renovables basant-se en els seus propis interessos i beneficis econòmics» quan la competència de l’ordenació territorial és «exclusiva de la Generalitat Valenciana».
Així, ha explicat, «dues comarques situades a l’interior, amb 62.200 habitats, l’1,25% de la població, assumirien la instal·lació de quasi el 30% de la potència en tramitació i el 50% de l’estimada per la Generalitat Valenciana per al 2030 per a tot el territori valencià, 6.000 MW, mentre que la suma de les quatre comarques on es concentra el 32% de la població valenciana, 1.644.300 habitants, assumiria només el 0,12% de la potència a instal·lar». Per tant, el resultat seria «48,2 Watts per habitant a l’interior i 0,0073 Watts a la zona més poblada i de més consum». I això, traduït en hectàrees, seria «una ocupació de 4.800 ha i afecció a 11.700 ha a l’interior enfront de les 18 ha ocupades amb afecció a 20 ha de les comarques pròximes a la capital».
Quant a l’increment de línies d’alta tensió, la Coordinadora aporta algunes dades per comarques: el Vinalopó Mitjà, 163 km; la Plana Alta, 148 km; Utiel-Requena, 124 km; la Vall d’Aiora-Cofrents, 112 km, o per àrees: les comarques del Vinalopó més l’Alacantí sumaran vora 400 km de noves línies aèries i altres tants amb línies subterrànies.
A més, ha continuat, cal sumar «totes les autopistes elèctriques dissenyades per Red Eléctrica Española (REE) com ara la controvertida MAT Morella-Almassora 400 kilovolts (kV), de 85 km o la nova línia de 65 km que travessarà de nord a sud els Serrans», així com «les línies privades, també de 400 kV, amb enormes torres elèctriques, que evacuaran la producció d’energia fotovoltaica i eòlica en les autonomies veïnes, a llarguíssimes distàncies».
Per això, l’entitat s’ha preguntat «qui n’és el responsable?», ja que «en aquesta desordenació territorial hi han intervingut diversos actors i fets, la publicació de lleis i decrets (estatals i autonòmics) sense una planificació prèvia ni procés participatiu dels territoris ni de les entitats locals (menyspreades) que garantira un desenvolupament ordenat i consensuat».
En aquest sentit, ha apuntat que, des del 2019 observa «una saturació i bloqueig institucional amb un conflicte intern al govern de la Generalitat, un neguit social i una gran preocupació als territoris afectats amb gran incertesa en la resolució dels projectes, en el desenvolupament de les energies renovables i en el futur de les comarques més afectades».
Finalment, ha remarcat que «hi ha pendent una planificació consensuada des de baix (els pobles) cap a dalt (autonomia), del compliment real de l’ordenació territorial, del compliment dels acords signats», i, per tant, continuarà demanant-ho. Cal, ha insistit, «minimitzar els impactes, amb l’impuls i la priorització, tant en subhastes com en drets de connexió, dels projectes d’autoconsum col·lectiu, de producció cooperativa o social i de les comunitats energètiques que democratitze l’energia, així com la producció pública o sobre infraestructura pública apta, que controle el preu, que siga redistributiva i enfortisca i afavorisca realment la sobirania energètica i la cohesió social».
