Decidim també s’oposa al requisit lingüístic i el titlla de «descafeïnat»

L’entitat entén que el «requisit normalitza la preponderància lingüística del castellà i el retrocés del valencià»

A la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim, consideren que, «fer passes per a la normalització del valencià a l’administració pública sempre és positiu». Així ho ha expressat la plataforma sobiranista Decidim a través d’un comunicat, des d’on argumenten que «ja és hora, després de quatre dècades d’estatut d’autonomia i de la llei d’ús i ensenyament, que s’hi incorpore la necessitat de demostrar la capacitat mínima per poder atendre a tota la ciutadania valenciana, independentment de quina siga la llengua oficial que parlen, de les dues que inclou el nostre estatut». Al seu torn, Decidim també subratlla que aquesta normativa ha tardat molt a aprovar-se i que es farà esperar, atès que no es desenvoluparà totalment fins a partir del 2025.

Per a Decidim «és realment decebedor que després de huit anys de govern del Botànic l’avanç que es presenta no assolisca la garantia d’igualtat lingüística a totes les esferes de l’administració pública», i afegeixen que «precisament per l’elevat nombre de discriminacions lingüístiques a l’àmbit sanitari, pareix particularment discriminatori, fins i tot cruel, que no es garantisca el dret de les persones valencianoparlants a poder ser ateses en la seua llengua en moments molt vulnerables, com és el cas de l’atenció sanitària », diuen en referència a la no aplicació del requisit en l’àmbit de la sanitat.

«Com tampoc no és acceptable que les persones que ja són funcionàries de carrera no hagen de garantir la seua competència en valencià, i per tant, que s’afavorisca que continuen donant-se situacions de discriminació, com tampoc no és comprensible que no es doten de cursos gratuïts i en horari de treball per a les persones que no tinguen la capacitat d’entendre i expressar-se en valencià», denuncien. L’entitat també protesta pel manteniment de l’exempció del valencià en les zones castellanoparlants i per «l’anormalitat» que comporta que institucions i polítics «no impulsen aquest ús social i parlen sempre en castellà a Alacant o Elx», així com també l’incompliment de la reciprocitat de mitjans públics en llengua pròpia.

Tornant al requisit, Decidim creu que «atorgar el C1 en batxillerat podria ser comprensible si tinguérem un sistema d’immersió lingüística. Però, tal i com ara està plantejat, considerem que traspassa massa pressió al professorat i, a més a més, possibilita a les institucions d’educació privades i concertades hostils al valencià atorgar una nota que garantiscala certificació del seu alumnat, sense els coneixements per obtindre-la, cosa difícilment controlable i que suposaria un desavantatge a les persones que estudien a les institucions públiques. Per això, creiem que cal treballar per un model d’immersió lingüística que garantisca al nostre País, que l’alumnat que finalitze les distintes etapes educatives siga competent en comprensió i expressió oral i escrita en les dues llengües oficials que marca el nostre estatut, oferint més suport a les zones castellanoparlants per tal de facilitar-los aquest aprenentatge».

La plataforma conclou que «aquest acord permet la posició de supremacisme lingüístic del castellà en alguns sectors de l’administració, com la sanitat i la justícia, així com per algun personal funcionari contrari a atendre en valencià, i això no és acceptable. Per això és imprescindible i urgent començar a, paral·lelament, fer una política transversal de promoció de la llengua pròpia a totes les institucions i conselleries, i a tota l’administració local, ja que sense una política de sensibilització lingüística, la certificació mai serà prou per garantir la igualtat lingüística».