El ple del Consell Nacional de l’Aigua ha avalat els plans hidrològics de conca per al període 2022-2027, amb una inversió prevista de 22.926 milions d’euros per a executar les més de 7.000 mesures previstes, i que plantegen una reducció en les assignacions d’aigua per al conjunt de les demarcacions intercomunitàries.
El Ministeri per a la Transició Ecològica ha explicat que el Consell ha sotmés a informe els Plans Hidrològics del tercer cicle i els Plans de Gestió del Risc d’Inundació de segon cicle, «dues eines clau per a la gestió de l’aigua» a l’estat espanyol. Aquest procediment constitueix el pas previ a la presentació d’aquests documents en el Consell d’Estat i, finalment, davant el Consell de Ministres per a l’aprovació definitiva abans de final d’any, quan s’haurà de remetre a Brussel·les.
El nou cicle de planificació se centrarà, ha apuntat el Ministeri, en «l’adaptació al canvi climàtic i les millores que s’han incorporat en aquest nou reglament», que inclouen aquesta variable en la planificació hidrològica per a «garantir la unitat i coherència normativa en tot el territori».
Segons ha justificat el departament liderat per Teresa Ribera, les alteracions del règim hídric que es produiran a mitjà i llarg termini a la península Ibèrica, segons les previsions, «es traduiran en una important reducció dels recursos hídrics i en un increment de la freqüència i intensitat de fenòmens extrems com ara sequeres i inundacions».
Per al MITECO, els plans hidrològics defineixen «uns cabals ecològics més ambiciosos que asseguren la protecció de les aigües i adopten mesures per a reduir les pressions que suporten, actuant sobre les extraccions d’aigua irregulars, la contaminació o la presència d’espècies invasores», a més de definir «cabals ecològics en totes les masses d’aigua».
Per això, «en el marc d’adaptació al canvi climàtic», els plans del tercer cicle plantegen «un canvi de tendència respecte a la utilització dels recursos hídrics». En concret, «es redueixen les assignacions d’aigua», que per al conjunt de les demarcacions intercomunitàries suposa passar dels 28.000 hm³/any, que figuraven en els plans del segon cicle, a 26.800 hm³/any.
A més, els plans pretenen impulsar accions com ara la millora del sanejament i la depuració, «que permetran esmenar els retards acumulats pel nostre país en el compliment de la normativa europea sobre protecció de les aigües residuals urbanes», explica el Ministeri. Alhora, es reforcen les mesures per a lluitar contra la contaminació difusa, en línia amb l’aprovació el mes de gener passat del Reial decret sobre protecció de les aigües contra aquesta contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries.
En aquest punt, el Ministeri ha posat l’accent que els nous plans «doten de més protagonisme» la dessalació i a la reutilització, «per a millorar les garanties de subministrament i aconseguir equilibrar les demandes i els requeriments mediambientals».
Gestions de la inundació
Per part seua, els nous plans de gestió del risc d’inundació, en coordinació amb els Plans Hidrològics, busquen potenciar «les solucions basades en la naturalesa, l’execució de mesures de restauració que incrementen l’espai fluvial i la protecció dels hàbitats i espècies».
En col·laboració amb les autoritats de protecció civil, s’ha millorat la identificació d’elements de risc per a oferir una informació en els mapes de risc d’inundació «més precisa i ajustada» a les necessitats de la gestió de les emergències. Així, s’han tret a la llum dades rellevants com el fet que a les conques intercomunitàries resideixen prop de 2,7 milions de persones en zones inundables i que existeixen més de 5.600 edificacions d’alta vulnerabilitat.
Així, durant la intervenció, Ribera ha expressat que es tracta d’«un esforç inversor sense precedents que marcarà un abans i un després en la governança de l’aigua al nostre país i que ens permetrà estar molt millor preparats per als desafiaments que vindran».
