Joan Genovés (València, 1930 – Madrid, 2020) protagonitzarà la pròxima exposició de la Fundació Bancaixa a València, que s’inaugurarà aquest dijous, primer de desembre. És una de les retrospectives de l’artista «més completes i importants» que s’han dut a terme fins ara, ja que presenta més de 70 obres, algunes tan icòniques com L’abraçada (1976), i també altres d’inèdites, com el quadre en el qual estava treballant abans de la seua mort.
L’exposició, comissariada per María Toral, inclou peces procedents de col·leccions públiques i privades que permeten revisar cronològicament sis dècades de producció artística marcades pel protagonisme de la figura humana, que Genovés ha reflectit de diferent manera i mitjançant la qual ha tractat temes com ara la vida i la mort, la guerra, les relacions o els comportaments socials.
L’exposició «aprofundeix en l’evolució d’un artista que sempre va estar compromés amb el seu temps i implicat en la realitat política i social del moment, de la qual va deixar un valuós testimoniatge», destaca la Fundació. Els seus treballs poden veure’s en museus de l’estat espanyol, els Estats Units, Alemanya, Holanda, Anglaterra, el Japó, França o Suïssa.
Format a l’Escola de Belles Arts de València, Genovés va ser un pintor «inquiet i preocupat tant per la necessitat de renovar l’art espanyol com per la funció de l’art i l’artista en la societat». La seua ferma convicció sobre l’art «transformador i compromés» amb l’entorn, va fer que formara part de col·lectius molt significatius en el panorama de postguerra com ara Els Set, Parpalló, El Paso i Hondo.
Va ser guardonat amb la Menció d’honor en la XXXIII Biennal de Venècia (1966), la Medalla d’or en la VI Biennal Internacional de San Marino (1967), el Premi Marzotto Internazionale (1968), el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1984), el Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana (2002), la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles arts, Ministeri de Cultura (2005) i el Premi de la Cultura de la Comunitat de Madrid en la categoria d’Arts Plàstiques (2012).
