El castell d’Almonesir, a la Vall d’Almonesir (l’Alt Palància), es va alçar a principis del segle XII com a monestir fortificat habitat per monjos guerrers musulmans. Després de la conquesta cristiana, amb el pas del temps, va perdre el caràcter militar, i es va abandonar a partir del segle XVI. A partir de llavors, les funcions administratives i de govern es van continuar duent a terme a la casa-palau construïda al poble, un lloc més còmode i de fàcil accés.
La fortalesa consta d’un recinte rectangular intern en un dels extrems del qual hi ha la torre de l’homenatge. Aquesta, construïda de tàpia, presenta planta rectangular, amb un costat corbat, i quatre plantes: la planta base té l’accés separat de les altres, a les quals s’accedia per la planta principal. Compta amb troneres verticals des d’on es batia l’entrada, sageteres i merlets.
Davant de la porta, hi ha una esplanada, que constitueix un altre recinte del qual hui dia es conserven pocs trams de muralla. Els murs millor preservats en altura estan al costat que mira a la localitat, ja que hi ha zones que mantenen els merlets i fins i tot una torre. Tanmateix, a la zona que dona al municipi d’Algímia, hi apareixen més parts assolades. La muralla està formada per dues parets paral·leles de maçoneria, en la qual s’aprecien els còdols de sorra vermella, amb una diferència d’altura entre l’exterior i l’interior: la filada exterior sosté els merlets, la interior crea un espai lliure que era aprofitat per al pas de la ronda de la guàrdia.
El castell disposa d’un aljub que arreplegava les aigües de la planta de coronament de la torre, mitjançant una conducció encara visible, i de les teulades d’altres edificacions adossades. Davant de l’aljub, hi ha el portal, que forma un sistema d’accés de doble colze, protegit pel conjunt torre de l’homenatge, l’aljub i la torre auxiliar.
