La sequera i les temperatures inusualment elevades faran caure en picat la collita d’oli de les oliveres mil·lenàries d’aquesta campanya a les Terres del Sénia, tant al País Valencià com a Catalunya. Les dèsset almàsseres registrades calculen que no produiran més de 300 litres d’oli certificat, molt lluny dels 10.000 litres habituals. Una dada que ha planat sobre el desé Congrés Oliveres Mil·lenàries del Territori Sénia que, després de dos anys sense celebrar-se a causa de la pandèmia, ha congregat unes 90 persones aquest divendres a Ulldecona (el Montsià). Experts del sector olivarer han abordat les fórmules per valorar l’activitat, amb projectes d’oleoturisme, així com compensar les funcions ecològiques i paisatgístiques de les explotacions xicotetes i tradicionals.
«La campanya ha anat molt malament en general i a les fargues mil·lenàries ha estat un desastre. Hem tingut anys de fe 10.000 litres d’oli certificat. Enguany en tenim 400 elaborats, falten les últimes proves en alguns dels casos, però estarem pels 300 litres entre les disset empreses que n’elaboren. Només tres o quatre passaran», ha reconegut la gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, Tere Adell.
Més enllà del magre balanç productiu –que acumula ja catorze anys de collites certificades al Territori Sénia-, el Congrés ha reclamat solucions a problemes antics. Especialment, davant la necessitat de protegir i promocionar de forma més efectiva aquest patrimoni.
D’una banda, ha explicat el president de l’Asociación Española de Municipios del Olivo (AEMO), José María Penco, amb projectes com una xarxa de rutes de les oliveres arreu de l’Estat, on participen huit demarcacions i en la qual s’integrarà el Territori Sénia. «Servirà d’exemple per a la resta», ha apuntat Penco. La iniciativa ha estat seleccionada per rebre fons Next Generation i està previst que s’engegue en un any.
Explica Penco que mentre produir un quilo d’oli pot tenir un cost 1,2 euros en grans finques intensives d’alta productivitat amb oliveres preparades per a la recol·lecció amb màquina, en les explotacions tradicionals i de muntanya, el cost es dispara quasi fins als 3 euros, despeses de comercialització al marge.
Amb la caiguda general de producció d’aquesta campanya –que es veurà compensada parcialment per l’increment de preus-, el responsable d’AEMO pensa que es fa especialment necessari buscar fons d’ingressos addicionals i rendes complementàries més enllà de l’oleoturisme. En particular, en el camp de l’ecologia.
Compensar per segrestar carboni
«Treballem perquè es remuneren els productors perquè les oliveres són captadors de carboni i funcionen com un bosc. La UE hauria de pagar el crèdit del carboni: qui contamina paga i qui descontamina ha de rebre», subratlla, tot recordant que els camps d’oliveres, ben gestionats, funcionen com a grans segrestadors d’aquests gasos. Una funció, apunta, que compleixen molt millor els camps d’oliveres tradicionals que els d’alta densitat.
Per fer possible aquesta mesura, garantint que els llauradors puguen preservar els seus arbres tradicionals –els de majors dimensions, més de 3,5 metres de diàmetre de soca, estan protegits per llei a Catalunya i al País Valencià- davant la fragilitat dels preus agrícoles i sense haver de recórrer a la seua venda a empreses de jardineria, Penco apunta la Política Agrària Comuna (PAC) de la UE com a l’instrument més adequat.
El desè Congrés Oliveres Mil·lenàries ha servit també per a destacar els reconeixements que els arbres del territori han rebut en l’àmbit estatal per part de l’AEMO, la presentació del president del Mercat de la Boqueria de Barcelona, Salvador Capdevila, com a ambaixador d’aquest patrimoni, i el reconeixement de tots els sectors implicats en la preservació de les oliveres –propietaris, llauradors, almàsseres, ajuntaments, restauradors i estudiosos, entre altres- en un acte presidit per Josep Puxeu, exsecretari d’Estat de Medi Rural i Aigua i actual membre del Bureau Econòmic i Social Europeu.
El certamen també ha comptat amb un tast d’olis del territori a càrrec de les responsables dels panells oficials de tast d’oli del País Valencià, Catalunya i Aragó. «Organolèpticament són molt bons, no tenen cap defecte. Són verges extra, amb el valor afegit que són d’oliveres mil·lenàries: a això molta gent li dona importància», ha resumit la responsable del panell català, Àngels Calvo.
