L’església de Sant Francesc de Xàtiva (la Costera), situada al carrer de Montcada, és l’únic vestigi arquitectònic del desaparegut convent homònim, fundat per Jaume I, del qual formava part.
La primera ubicació va ser fora de la muralla, però va ser destruït durant la Guerra castellano-aragonesa de 1356-1369, anomenada Guerra dels Dos peres (quan la ciutat va ser assetjada per Pere I de Castella, el Cruel), i reconstruït entre 1366 i 1377 dins dels murs de la ciutat.
El 1707 el conjunt es va veure afectat per l’incendi de l’urbs ordenat per Felip V i, a conseqüència d’això, posteriorment va ser reformat i ampliat.
El fet que estiguera en una eminent zona noble de la ciutat, va fer que s’utilitzara com a panteó de part de la noblesa xativina. Allí van ser sepultats nombrosos personatges: el comte d’Urgell, pretendent a la Corona d’Aragó al Compromís de Casp; ascendents i parents dels pontífexs de la casa de Borja, Alexandre VI i Calixt III, els comtes de Toreno, els Bertran de Lis, i altres.
Amb la desamortització del 1835, va passar a ser propietat del Ministeri de Guerra que el va adequar per a caserna de cavalleria. El 1936 va ser devastat, convertit en magatzem, i posteriorment en cinema. Després d’uns anys d’abandonament va ser subhastat i, el 1960, enderrocat, conservant-se únicament l’església.
Estructura i estil
L’estructura del temple és la típica del primitiu gòtic català, en concret, d’estil gòtic cistercenc. El 1876, va ser reformat i es va obrir un nou accés als peus de l’església, es va aixecar el cor elevat, i es va canviar la decoració, adossant pinacles flamígers a les capelles. Durant el segle XVIII, es va adaptar a les formes barroques del moment, recobrint les parets interiors en aquest estil i es va construir la volta de canó. El 1976 es va eliminar la decoració del XVIII, deixant a la vista les traces del segle XIV.
A partir del 2006, es van dur a terme una sèrie de restauracions a mans de la Fundació Llum de les Imatges, amb motiu de l’exposició Lux Mundi Xàtiva 2007. Va ser en aquest moment quan es va restaurar l’església per a celebrar-hi culte religiós.
