El 27 de novembre del 1707 Felip V va ordenar canviar el nom de Xàtiva «para formar de las ruinas de una ciudad rebelde… cuyo nombre ha de quedar borrado, una colonia fidelísima que se ha de instaurar de San Felipe».
Després de la crema de la ciutat, que va quedar despoblada, Felip V va donar l’ordre de crear-ne una nova i «fidelísima» (sic) que es diguera Colonia Nueva de san Felipe. Aquesta població nova duria el nom del rei que la creava i no havia de tindre cap mena de vinculació amb l’anterior. Així, es pensava omplir-la amb població nova o amb els (ex)xativins proborbònics que pogueren demostrar la seua fidelitat. Per a aquesta ciutat es van dictar unes noves ordenances i Macanaz va encomanar un disseny arquitectònic i urbanístic de nova planta. Un disseny que requeria enderrocar tot el quedava de la ciutat, llevat dels edificis religiosos, per poder edificar la nova. Per tal de dur-ho a terme, es van formar les companyies de cavar amb habitants dels pobles veïns. Unes companyies que tenien com a funció enderrocar les cases de Xàtiva, però a les quals s’animà a emportar-se tot el que trobaren.
La ciutat fou incendiada, enderrocada i sotmesa a la rapinya, i la seua població assassinada o deportada. El nom de Xàtiva fou substituït en tots els mapes i documents oficials pel de Colonia Nueva de San Felipe. Fins i tot fou eliminada dels mapes la denominació Illa de Xàtiva que, fins aleshores s’havia aplicat a l’illa gran de Terra del Foc, a Sud-amèrica. A més de l’eliminació física i jurídica, s’aplicava una eliminació metafòrica, lingüística. Així, el nom de Xàtiva quedava esborrat, oblidat i soterrat en la història. No obstant això, la mesura de Felip V no va tindre l’efecte desitjat.
Val a dir que la mancança de pressupostos i la caiguda en desgràcia de Macanaz van impedir l’enderrocament total i l’alçament de la nova planta de San Felipe. La memòria i identitat comunitària no va canviar, i encara que va acceptar l’ordre reial com no podia ser de cap altra manera, s’esmentava sempre que es podia l’antic nom amb la fórmula: «Colonia Nueva de San Felipe, antiguamente Xàtiva». A més, tot i que Xàtiva estigué despoblada durant moltes dècades del segle XVIII, una part de l’antiga població va retornar amb el temps.
La conclusió d’aquest procés va arribar en el període legislatiu de les Corts de Cadis, quan un diputat nascut a la capital de la Costera, Joaquim Llorenç Villanueva, va proposar el restabliment del nom. La primera menció del projecte de canvi de nom la va fer en una carta a l’Ajuntament, datada el 12 d’abril del 1811, en la qual demanava que se cercaren a l’arxiu els documents relacionats amb el canvi de nom. Aquest procés de sol·licitud va ser clau perquè aportava la base testimonial que demostrava el vertader nom de la ciutat, la seua destrucció en guerra i la refundació posterior. Els arxius locals eren entitats molt vives i consultades molt sovint, sobretot en plets i judicis, i en aquest cas per demostrar un esdeveniment històric.
Font: DiariDigital, 2020
L’Ajuntament va procedir a la recerca i Villanueva va confeccionar el 3 de juliol un primer esborrany. El text definitiu va ser aprovat el 20 de juliol pel consistori. Dos mesos més tard, el 26 de setembre, Villanueva va llegir públicament el memorial i la cambra legislativa de Cadis va aprovar el restabliment del nom de Xàtiva. Aquell text va ser determinant perquè Xàtiva recuperara el seu nom i, amb ell, la seua història, prestigi i memòria. Es va tractar, no només d’una moció més de les Corts de Cadis, sinó d’un important testimoni de la pervivència de la identitat local perduda d’una ciutat que mai no la va oblidar. De fet, la petició de Villanueva i, consegüentment el decret, esmentaven «Xàtiva» sense castellanitzar, amb la «X».
Villanueva va aconseguir també la catedralitat de Xàtiva. Tanmateix, totes dues fites van ser efímeres, ja que el 4 de maig del 1814 Ferran VII va implantar novament l’absolutisme i va abolir totes les lleis de les Corts de Cadis. No obstant això, durant el Trienni Liberal (1820-1823), Villanueva va tornar a ser diputat per València i aquesta vegada va dur a terme la revalidació definitiva del nom de Xàtiva per a la ciutat.
Fonts: Sixto Ferrero, «La crema de Xàtiva, l’urbicidi borbònic contra la memòria dels valencians», Diari La Veu, 2019 / «Document del mes Arxiu Municipal “Restitució del nom a la Ciutat de Xàtiva”», DiariDigital, 2020 / Viquipèdia
