La companyia Carme Teatre presentarà de nou als escenaris, el pròxim 2 de desembre, Plany en la mort d’Enric Ribera, de Rodolf Sirera, dins del seu projecte «Amb el text per damunt». D’aquesta manera, arribaran a onze les entregues dedicades a recuperar les dramatúrgies valencianes del segle XX.
Rodolf Sirera és un dels noms clau de la renovació del teatre valencià en els últims cinquanta anys. Ha rebut innombrables premis per la seua tasca i trajectòria, incloent els més alts guardons al País Valencià i a Catalunya, així com el premi Max de Teatre fins en cinc ocasions.
La direcció de l’obra, com en totes les produccions del projecte estrenades fins al moment, va a càrrec d’Aurelio Delgado, qui recorre a un elenc d’actors i actrius valencianes per a donar nova vida a aquest assaig simfònic de documentació biogràfica, tal com el mateix subtítol de l’obra indica. Un treball «intens i absorbent que ha comptat amb la complicitat del mateix autor, encantat de tornar a veure en escena una de les seues primeres creacions», recalquen. Guanyadora dels premis Ciutat de Granollers (1972), Crítica serra d’Or (1975) i Ciutat de Barcelona (1978), juntament amb El verí del teatre és una de les obres més celebrades de l’autor.
Amb el pretext d’exposar la vida de l’actor Enric Ribera, un personatge fictici, l’obra fa un repàs a la història espanyola i valenciana de mitjan segle XX, des del naixement de l’actor, el 1890, fins a la seua mort el 1972. Planteja el compromís de la figura de l’artista amb la societat i la cultura a la qual pertany, una reflexió crítica sobre la història valenciana totalment d’actualitat.
«Però el més destacat no és el seu argument, sinó l’estructura en forma de collage, creada imitant els models de composició musical o simfònica. L’obra està influïda pels plantejaments del teatre èpic de Bertolt Brecht i del teatre documental de Peter Weiss, que es van difondre, juntament amb l’obra d’altres autors alemanys, pels territoris de parla catalana a mitjan dels anys seixanta», expliquen els promotors de l’obra.
Així i tot, la seua estructura, que tracta d’imitar els models del llenguatge musical, «l’allunya de qualsevol semblança amb altres peces del moment i fa difícil la seua adscripció a un estil concret», conclouen.
