L’origami és l’art de crear diferents figures doblegant paper i sense necessitat de cap altre element com les tisores o la cola. Aquesta tècnica, encara que d’origen xinés, es remunta al segle I dC.
Comparteix molts conceptes amb la papiroflèxia, si bé té matisos que els diferencien i no només pel que fa a l’origen del nom (l’origami és japonés, la papiroflèxia llatí), sinó també en el fet que a l’origami no s’usen talls ni pinzellades i la base de paper sempre és un quadrat o un rectangle, mentre que la papiroflèxia admet altres formes de paper, així com pintura i talls per a atorgar-li un major caràcter a la figura resultant.
Encara que com comentàvem, el paper va arribar abans a la Xina, i ells van ser qui van començar a doblegar el paper, han estat els japonesos els qui l’han difós, l’han implementat en la seua vida diària i l’han convertit en tot un art, amb moviments repetitius que són veritables rituals.
Existeixen cinc tipus d’origami:
– Origami humit: la diferència radica en el fet que amb aquesta variant es poden fer models que requerisquen corbes. Per a això, es remulla el paper lleugerament per a poder modelar-ho amb major facilitat.
– Origami Teselat: les figures resultants s’assemblen a les «tessel·les» o «rajoles», d’aquí el seu nom. És un patró de figures que solen estar entrellaçades i superposades formant una superfície plana.
– Origami Pureland: els plecs són més senzills i d’una sola vegada. Ideal per a principiants. Malgrat ser moviments bàsics, amb ell es poden crear bonics dissenys i no estan exempts de dificultat.
– Origami modular: s’obté ajuntant diverses peces idèntiques per a formar un sol model més complet.
– Origami d’acció: les figures creades tenen cert moviment, és a dir, siga volar o saltar, entre altres.
Practicar origami aporta múltiples beneficis per a tothom, però sobretot per als més petits:
– Requereix paciència, concentració i constància: exigeix repetir reiterades vegades un moviment per tal d’aprendre’l i dominar-lo.
– Millora la coordinació oculo-manual, ja que exigeix treballar alhora amb els dos hemisferis cerebrals.
– Major comprensió de la geometria i el raonament abstracte, perquè es treballa amb volums.
– Estimula la imaginació i la creativitat: perquè a més dels dissenys ja existents, se’n poden crear de nous o modificar-los.
– Relaxa.
