El 26 de novembre del 1996, el Consell Valencià de Cultura va reivindicar que la Dama d’Elx tornara a la capital del Baix Vinalopó amb motiu del 2000 aniversari de la fundació de la ciutat. No va aconseguir que l’escultura isquera del Museo Aqueológico de Madrid.
El bust de pedra fou descobert el matí del 4 d’agost del 1897 per un jove jornaler que treballava en les tasques d’artigament i desmunt del vessant sud-est del tossal de l’Alcúdia, al Camp d’Elx. Sorprès, cridà els seus companys de quadrilla, que en aquell moment esmorzaven. A què es devia tant d’enrenou? Manuel Campello Esclàpez, mostrà admirat la seua Reina Mora (així l’anomenà), però la faena continuà. Poc imaginaven aquells mossos el que l’aixada del xicot havia deixat al descobert i el que allò havia de reportar a l’arqueologia i a la política.
A la vesprada d’aquell dia, acabada la faena, la colla portà la preciosa talla a casa del seu patró a Elx, el metge Manuel Campello Anton. L’expectació per la troballa, tanmateix, ja havia transcendit i eren molts els que, amb ànim de veure l’efígie, s’acostaren al domicili del metge Campello, que hagué de deixar-la, finalment, al balcó a la vista de tothom. Tot Elx es trobava alterat: qui era aquella dama amb aquell tocat tan singular? Els comentaris i les faules circularen per tot arreu d’aquella incipient població industrial, però encara influïda per un profund esperit rural.
L’arqueòleg francès i conservador del Museu del Louvre Pierre Paris, que l’agost del 1897 estava a Elx, oferí 4.000 francs, unes 5.200 pessetes de llavors, per la Reina Mora. Manuel Campello i senyora acceptaren de grat i, així, el 30 d’agost, feta la transacció, el mateix dia la Reina Mora fou embarcada a Alacant rumb al port de Marsella. La seua destinació definitiva: el Louvre, on romangué exposada fins a la II Guerra Mundial.
Al Louvre, a la Sala Apadana del Departament d’Antiguitats, estigué la Dama fins a l’inici de la II Guerra Mundial, moment en què fou traslladada, com altres antiguitats, al castell de Montalban, al Llenguadoc. La República espanyola havia intentat obtenir la peça en 1935 però fou debades. Tanmateix, l’ocupació de França pels alemanys en 1940 i la constitució del govern col·laboracionista de Vichy donà una nova oportunitat de reclamar-la, ara al règim feixista eixit de la Guerra Civil, molt necessitat de referents «patriòtics» que el legitimaren històricament. La Dama esdevingué una joia valuosa per a Franco, que la reclamà i l’obtingué. Com? El mariscal Pétain, el cap del govern de Vichy, acceptà bescanviar-la per un quadre de Velázquez. El 8 de febrer del 1941, el bust, juntament amb una Immaculada de Murillo que també entrà en l’operació, arribà a l’Estat espanyol per Port-bou i seguidament fou traslladat a Madrid. A més a més el govern francès de Vichy també s’avingué a tornar a Espanya el Tresor de Guarrazar i la part de l’Arxiu de Simancas que havia estat confiscada per Napoleó i que no fou tornada en 1818. La Dama fou dipositada al Museo del Prado, a la Sala Francesa (el Reichführer-SS Himmler l’anà a veure el mateix 1941), i allí estigué fins que en 1971 fou duta al Museo Arqueológico Nacional (MAN), per a ser exhibida en un lloc preeminent de la sala dedicada als ibers.
Amb motiu de las celebracions del seté centenari del Misteri d’Elx, commemorat el 1965, el govern franquista acceptà el trasllat de la Dama a la capital del Baix Vinalopó entre el 23 d’octubre i el 8 de novembre d’aquell any. La Dama gaudí efímerament de llibertat condicional. Posteriorment, després de moltes negociacions, amb el PP sempre contrari a moure la Dama de Madrid, estigué a Elx durant sis mesos el 2006. Per a fer-ho possible, es rehabilità un Museu Arqueològic i d’Història d’Elx (MAHE) i s’habilità una sala a l’Alcàsser de la Senyoria (o Palau d’Altamira) perquè fora exhibida.
El 2015, demandat el retorn de l’obra per activa i per passiva al govern estatal, el govern autonòmic del Botànic va decidir reobrir el «Cas Dama» i es van iniciar les gestions.
Ara, l’Ajuntament d’Elx ha tornat a sol·licitar el trasllat temporal de l’escultura el 2022 per celebrar el 125é aniversari de la troballa. Tanmateix, el Ministeri de Cultura ha denegat la petició.
- L’alcalde d’Elx afirma que la cessió temporal de la Dama és «un objectiu absolutament irrenunciable»
Fonts: David Garrido, «La Dama d’Elx: com els Jordis i els consellers de la Lacetània, presa «política» a Madrid», Diari La Veu, 2017 / Carlos Garsán, «La Dama de… Madrid: cronologia de la pérdida del icono de Elche», Valencia Plaza, 2016
