La nit del 25 de novembre del 1976 la llibreria La Costera de Xàtiva va patir un atemptat brutal atribuït al V Comando Adolf Hitler. La bomba que hi van fer esclatar va produir nombroses destrosses materials a l’establiment pocs mesos després d’inaugurar-se al carrer de Pere IV d’Aragó. Tornaren a començar de nou.
El 8 de maig del 1976, Carles Sànchez i Cristina Poveda vincularen el seu projecte vital, la fundació de la Llibreria La Costera de Xàtiva, al despertar democràtic d’un país que viuria una intensa transició. «La vam crear per omplir un buit cultural, la falta de llibres en valencià que hi havia a la ciutat», recordaven. La Costera va nàixer a Xàtiva entre el magma dels moviments predemocràtics contra la dictadura i en defensa de la llengua pròpia.
La Transició espanyola va estar condicionada pel terror. El País Valencià es va convertir durant aquells anys en l’escenari d’una batalla reaccionària contra els anhels d’autogovern. Una etapa (1975-1982) d’un terrorisme de baixa intensitat, sovint ignorat pels relats oficials, en la qual es comptabilitzaren fins a 162 accions violentes. Tres de cada quatre van ser responsabilitat de la ultradreta i de l’antivalencianisme. La campanya anticatalanista i la violència que la va acompanyar va tindre un impacte decisiu en el desenvolupament i el desenllaç del procés autonòmic valencià.
Morts, atemptats contra cinemes i personatges de la cultura, assalts contra llibreries, metrallaments d’edificis, seus polítiques cremades, bombes a institucions, agressions a governants progressistes que encapçalaven la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València, persecució als carrers de qualsevol manifestació de l’esquerra valencianista, com ara simples trobades escolars en llengua pròpia. El País Valencià, no debades, va experimentar la denominada Batalla de València, que no va ser una altra cosa que una reacció de les forces ultradretanes, el blaverisme de rerefons espanyolista i el conservadorisme immadur democràticament contra les pulsions a favor de la llibertat, la democràcia, l’autogovern i la recuperació de les senyes d’identitat nostrades, com ara la cultura i la llengua pròpia compartida amb altres territoris.
El blaverisme va ser la fórmula magistral per a emblanquinar biografies molt obscures durant la transició. Es va aplicar com a antídot contra la democràcia des dels residus franquistes. Allò que va començar com una reacció epidèrmica als canvis democràtics, edificada sobre el particularisme valencià, es va convertir en un moviment xenòfob i feixista que necessitava víctimes propiciatòries: el catalanista. La víctima, primer, va ser convertida en forastera al seu propi país: el catalanista no era valencià.
El 10 d’agost del 1976 un potent artefacte va assolar els locals de Nova Cultura, la qual cosa va significar el final de l’entitat. Era la carcassa que iniciava els focs d’artifici. El 5 de novembre, la llibreria Tres i Quatre va patir el seté atemptat en el seu palmarés. L’agost anterior, un potent artefacte havia destruït la llibreria L’Arana. Per aquells dies van córrer la mateixa sort les llibreries Xúquer d’Alzira, La Costera de Xàtiva, i Concret de Gandia. I també Set i Mig, d’Alacant, que a pesar de prendre el número de matrícula del cotxe amb què van fugir els agressors, no va obtindre justícia. L’assot continu a les llibreries va provocar una vaga de llibreters el 29 de novembre, per protestar per la impunitat d’actuació dels grups que sembraven el terror.
Encara que d’una magnitud inferior a la d’altres territoris com ara el País Basc, Madrid o Catalunya, la violència va ser present i va tindre un fort impacte durant tot el període comprés entre l’agonia del dictador i l’aprovació de l’Estatut d’autonomia. Aquestes accions van estar pràcticament monopolitzades per l’extrema dreta i el blaverisme irredempt.
A partir dels anys 80 es va experimentar un cert progrés, la societat va començar a transitar pel camí d’una major normalitat. La llibreria La Costera continua sent un referent cultural a la ciutat de Xàtiva.
Fonts: Miquel Martínez, «Ànima cultural de la Costera», Lletres Valencianes / Joan Llorca, «El retorn de la Paquita?», El Temps, 1994 / Moisés Pérez, «Terror ultra a la transició valenciana», El Temps, 2021