El castell de Forna, a l’Atzúbia (la Marina Alta), es va construir segurament a finals del segle XII a partir de restes de la torre nord-est, alçada en l’època almohade. Posteriorment, es va reformar als segles XV i XVI. Està situat en un lloc estratègic, ja que controlava una ruta de trànsit important.
Va estar en possessió del cabdill musulmà Al-Azraq fins que el va conquerir Jaume I, que el va cedir el 1258 a Arnau de Romaní.
Pertany al gòtic valencià amb una tipologia similar als castells d’Albalat dels Sorells, Bétera i Alaquàs. Es troba en un relatiu bon estat de conservació, sense haver patit canvis substancials.
Al segle XV, la família dels Cruïlles el va transformar en una residència feudal. Més tard, al segle XVII, va ser propietat de la família de Júlia Figuerola.
Presenta unes característiques més de palau que de fortificació. Té una planta més o menys quadrada i dues altures amb pati central, amb un aljub al bell mig, i una torre a cada cantó. La porta d’accés al castell està al costat nord, entre dues torres. Les poques obertures a l’exterior, pel caràcter militar, són en forma d’arc apuntat. El pati serveix de distribuïdor de les estances: a la primera planta, les cavallerisses, la cuina, el menjador i una gran sala amb grans finestres que donen al pati, i a la planta superior, les cambres
A la torre del nord-est, més gran que la resta, hi destaca una sala coberta amb volta de creueria i les pintures murals conservades al nivell inferior, que representen, entre altres coses, escenes amb vaixells, cavallers i motius zoomorfs.
Va ser restaurat el 2003.
