La vil·la romana de Benicató, a Nules (la Plana Baixa), està situada a 700 metres al sud-est del Caminàs, un camí històric que en aquest lloc coincideix amb l’antiga Via Augusta.
El jaciment arqueològic es coneix des del 1888, data en la qual es va publicar un article anònim que descrivia les troballes efectuades al pujol de Benicató, que havia començat a rebaixar-se per a ús agrícola. En aquesta àrea els investigadors van treure a la llum les restes d’una vil·la rústica del període imperial que va perdurar fins al segle VI.
El 1956, les excavacions van posar al descobert les restes d’una gran mansió rural, amb un ampli pati porticat al centre del qual hi ha una gran bassa circular (un impluvium) per a la recollida i distribució de les aigües pluvials de 7,6 m de diàmetre). Al voltant del pati es distribueixen les diferents estances residencials així com aquelles dedicades a la indústria domèstica. Dues d’aquestes cambres estaven decorades amb estucs i paviment de mosaic i disposaven de calefacció.
Les restes indiquen que va estar habitada entre el segle I aC i el IV dC, i que va viure un període d’esplendor al segle II dC, quan es va remodelar el peristil porticat i es va construir la piscina juntament amb els paviments de mosaic. A partir de mitjans del segle III dC va anar llanguint fins al total abandonament al segle VI dC.
A causa de la tècnica poc cuidada, el mosaic sembla correspondre més aviat a la mà d’un artesà local, no gaire expert en la fabricació, que hauria utilitzat els cartons de l’època, copiant motius en blanc i negre, que aleshores estaven de moda.
Les termes de la vil·la estaven formades per cinc habitacions, que constituïen un bloc quadrangular, a l’extrem nord-est del qual sobreïx un espai rectangular, amb una superfície total de quasi 77 metres quadrats. La sala freda ocuparia l’extrem occidental dels banys, mentre que les dues calentes estarien a l’oriental. Una cambra va aparéixer decorada amb un mosaic tessel·lat i les parets tenien una decoració d’estuc de color roig i blau. Aquesta sala seria el frigidarium, però amb un espai també dedicat al vestuari o apodyterium. Des d’aquesta sala s’accediria al tepidarium, situat a l’est, que mesurava 18 metres quadrats. Sota el paviment es va documentar una càmera de calor que, pel que sembla, estava formada per arcs.
A finals de la dècada del 1990 s’hi van dur a terme treballs de consolidació. Fins a hui dia s’han localitzat 35 estances, de les quals estan millor conservades les del costat oriental.
