Tot i que les esmenes negociades per Compromís al Congrés dels Diputats serviran, previsiblement, perquè la demarcació d’Alacant reba 51 milions d’euros més des dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), el cert és que el disseny d’aquests comptes va indignar els agents polítics i socials d’aquest territori. No és la primera vegada que Alacant, tot i ser la cinquena província que més aporta al conjunt de l’Estat espanyol, és alhora la més maltractada en inversions. Però aquest any els PGE han sigut especialment perjudicials, atès que els ciutadans de la demarcació rebran 85 euros per habitant, tot i que amb el criteri poblacional els correspondrien 198 i tot just quan, al mateix temps, la mitjana per habitant de l’Estat espanyol en inversions dels PGE és de 284 euros.
La situació va fer esclatar bona part de la societat alacantina. Aquest enuig, en canvi, no s’ha transformat en unitat. El passat dia 3 de novembre, la Cambra de Comerç va convocar una concentració davant la delegació del Govern espanyol a la ciutat per protestar contra els comptes. La convocatòria es pretenia transversal, però no ho va ser, i des de la política només hi van assistir el PP, Ciutadans i Vox. A la concentració predominaven els cartells contra Pedro Sánchez i la patronal CEV, Confederació Empresarial Valenciana, va ser l’únic agent social de rellevància que es va sumar a aquella convocatòria liderada per Carlos Baño, president de la Cambra; i per un dels seus antecessors, Carlos Mazón, ara president de la Diputació d’Alacant i líder del PP valencià.
La resta de partits, que van interpretar que aquella concentració tenia una finalitat més electoral que pressupostària, van decidir aglutinar-se al voltant de la plataforma Per Un Finançament Just, que agrupa totes les formacions amb representació a les Corts Valencianes –a excepció de Vox–, patronals i sindicats. Aquesta plataforma ha convocat, divendres a les 11 del matí, la nova concentració al mateix lloc que l’anterior, davant la Delegació del Govern espanyol a Alacant, a la cèntrica plaça de la Muntanyeta. Aquesta sí, previsiblement, comptarà amb la representació de tots els partits, i el president de la Cambra de Comerç, Carlos Baño, també està previst que hi assistisca.
La dels PGE és una qüestió inevitablement polititzada, però segons els agents socials, desgraciadament «partiditzada». A totes les parts els hauria agradat concentrar tota la força en una manifestació unitària. No ha sigut possible. Arribats a aquest punt, el cert és que tots els agents implicats esperen que la manifestació de divendres siga un èxit, i pretenen que hi haja la màxima pluralitat possible.
Paco García, secretari de CCOO a l’Alacantí i a les comarques de la Marina, diu que l’objectiu no és tant la xifra de persones que hi acudisquen com si s’acaba complint la intenció de la protesta. «La ciutadania està molt més en el dia a dia, en qüestions com el pagament de les factures, en l’apujada de la llum o en la inestabilitat laboral i no en el finançament autonòmic. Per això, mesurar aquestes manifestacions en funció de l’acollida és un error: s’ha de mesurar en funció dels objectius que s’aconseguisquen». García, que lamenta que cinc anys després de la gran manifestació unitària contra l’infrafinançament aquesta situació no s’haja modificat, tot i el canvi al Govern espanyol, també indica que s’han fet avanços significatius en la matèria, com ara «el fet que es posen sobre la taula les nostres mancances i que se’n parle de manera continuada». El sindicalista també valora positivament que el PP s’haja incorporat a la plataforma Per Un Finançament Just, però reconeix que és «decebedor» que tant el PP com el PSOE «no hagen estat ferms en l’obertura de la reflexió sobre què significa el problema actual».
Des de la UGT, la secretària del sindicat a l’Alacantí i a les comarques de la Marina, Yaissel Sánchez, també indica que allò important de la manifestació no serà la quantitat, «sinó la qualitat», diu referint-se a la possibilitat que hi assistisca «tot el teixit empresarial, social, cívic i polític no només d’Alacant», sinó de tot el País Valencià, atès que «aquesta qüestió ens afecta a tots». Preguntada per la divisió de la protesta en dues manifestacions, Sánchez apunta que «tot i les diferències, allò important és el fet que estem d’acord que hi ha un problema que ens afecta a tots per igual», diu referint-se tant a l’infrafinançament valencià com a l’escassa inversió en la demarcació d’Alacant.
Rubén García Leguey, secretari provincial de la patronal CEV a Alacant, també indica que el que cal és «sumar esforços per aconseguir l’objectiu». «Esperem molta representativitat», diu, i apunta que allò important és que, «si hi ha dues manifestacions, que les dues siguen exitoses». Leguey, que apunta que el motiu de la protesta és tant l’infrafinançament com l’escassa inversió en els PGE sobre la demarcació, explica que aquests anys «la iniciativa privada ha pal·liat, en molts casos, la falta d’inversió: si no, no s’explicaria que siguem la cinquena província en PIB mentre que al mateix temps som la que menys inversió rep per part de l’Estat». Tot i així, Leguey considera que allò important és «mirar avant, mantindre la unitat, no defallir i pensar a llarg termini».
El representant empresarial admet que «calen respostes urgents, però l’infrafinançament és una batalla que no es resoldrà de seguida, i cal lliurar-la el temps que faça falta». Matisa, això sí, «que caldrà resoldre-la com abans, perquè els efectes diaris són molt negatius». Pel que fa als PGE, Leguey valora positivament la creació d’una comissió de seguiment en les inversions, atès que la demarcació d’Alacant pateix un problema en matèria d’infraestructures. I sobretot, afegeix el representant de la CEV, aquesta comissió servirà «per a estar damunt de l’execució pressupostària». I és que segons les dades aportades per Ineca, l’execució dels últims anys a la demarcació d’Alacant no ha arribat, en molts casos, ni al 50%.
El diagnòstic de la situació és evident, i és això el que ha empentat els agents socials d’Alacant a mobilitzar-se. Compten amb el compromís del Consell, que també acudirà a la manifestació amb la presència d’alguns dels seus representants. Hi ha la gran assignatura pendent d’unir forces suficients com per fer moure una situació adversa estancada des de fa anys. I també la d’interpel·lar una societat que, tot i patir-ne les conseqüències, encara sembla allunyada d’aquest debat, si bé cada vegada ho està menys. Aquesta qüestió, de fet, està ara més present que mai.
