L’equip de govern de la Diputació de Castelló, integrat per PSPV i Compromís, i el principal partit de l’oposició, el PP, han consensuat el manifest «Salvem la Ceràmica», en el qual mostren «el màxim suport» a les organitzacions que representen el sector, que en aquest cas són Ascer, Asebec i Anfecc. Els signants es comprometen a «treballar amb plena unitat d’acció i a reivindicar amb fermesa solucions urgents davant totes les administracions competents amb capacitat real d’ajudar el sector, el particular el Govern d’Espanya i el de la Generalitat Valenciana».
El manifest ha sigut coordinat des de la Diputació, i serà també ratificat pels ajuntaments dels municipis que compten amb indústria ceràmica: Castelló de la Plana, Vila-real, Almassora, Onda, l’Alcora, Nules, Moncofa, Betxí, Sant Joan de Moró, Cabanes, Vall d’Alba, la Vall d’Uixó, Xilxes, Vilafamés, Llucena, Ribesalbes, la Pobla Tornesa i Figueroles. També ho faran les tres localitats integrades amb les citades a través del Pacte Territorial per l’Ocupació dels Municipis Ceràmics, que són Borriana, les Alqueries i Costur.
Al manifest es deixa patent que els alcaldes i alcaldesses dels principals municipis ceràmics veuen com les veïnes i els veïns «estan patint els efectes negatius d’aquesta crisi». Per això, s’arreplega que, «com a responsables públics, no podem restar impassibles davant un dels pitjors escenaris que es recorden en la història recent del nostre territori i que posa en escac el nostre futur».
La situació de sector «és dramàtica, i les conseqüències afecten el benestar econòmic i social de tota la província, en posar en perill el nostre sector industrial més rellevant», diuen. Per això, destaquen que «el futur de la nostra província depèn com eixim d’aquesta situació».
En aquest sentit, i atès que el marc temporal establert per la Unió Europea «permet una major ambició en ajudes directes per al sector», la Diputació i els ajuntaments sol·liciten «amb urgència mesures contundents que suposen l’arribada de més ajudes directes i de major abast que les establertes als Reials Decrets 6/2022 i 11/2022 per part del Govern d’Espanya».
Amb la finalitat de defensar els termes d’aquest manifest, els participants es comprometen a crear una taula de seguiment del «Pacte pe la defensa del sector ceràmic de Castelló», del qual formaran part representants de l’administració i els agents econòmics i socials implicats.
Segons la Diputació, el sector de la fabricació de rajoles i paviments ceràmics és un dels més dinàmics i innovadors de l’Estat, i en l’àmbit mundial està posicionat com a líder en desenvolupament tecnològic, disseny i qualitat del producte. Una de les principals característiques és l’elevada concentració geogràfica d’aquesta indústria a la demarcació de Castelló. Es localitza, concretament, a les comarques de la Plana Alta, la Plana Baixa i l’Alcalatén, i aproximadament el 94% de la producció estatal té l’origen en aquestes comarques, on s’ubiquen el 80% de les comarques del sector.
Evidentment, la dependència dels habitants de la demarcació d’aquest sector es veu reflectida en el fet que dona treball a 73.000 famílies de manera directa, indirecta i induïda, i suposa vora el 30% de l’ocupació total de la demarcació de Castelló. El clúster ceràmic, a més, és un sector amb elevada capacitat productiva: des de l’any 2012 ha tingut una taxa anual de creixement compost del 3,4%, i pel que fa a la facturació, el sector ha anat augmentant les seues vendes en una taxa anual del 5,1% des de l’any 2012.
L’últim any, en canvi, empreses i treballadors del sector pateixen «una tempesta perfecta» derivada d’una conjunció de factors que han posat «contra les cordes» aquest àmbit econòmic. «La crisi del gas, l’increment dels costs energètics, els nous impediments comercials i aranzelaris, la guerra d’Ucraïna, el tancament dels mercats d’Algèria, la incertesa en el subministrament de les matèries primeres, la desigualtat respecte a altres països competidors com Itàlia –on existeixen més incentius per part del govern– i la falta d’ajuts directes a les empreses ens situa en una crisi sense precedents que ha portat el sector al tancament definitiu d’algunes empreses i a uns 9.000 treballadors afectats per un ERTO», indiquen des de la Diputació.
