La Societat de Ciències Aranzadi i el govern de Navarra ha anunciat aquest dilluns la troballa el 2021 d’una planxa de bronze amb una inscripció basca de més de 2.000 anys, la més antiga fins ara, a prop de Pamplona, en concret, al puig d’Iraulegi. La descoberta d’aquestes primeres paraules en llengua bascònica (antecedent de l’eusquera) suposa una revolució per la llengua basca, ja que canvia tot el que s’havia estudiat sobre aquest idioma.
A més, és el document en una llengua oficial de l’Estat més antic que s’ha trobat mai. La peça, anomenada la «Mà d’Iraulegui», es va fer durant l’Edat del Bronze, al segle I aC, en un assentament que va ser atacat per les tropes romanes, una situació molt comuna en aquell període, i estava destinat a ser penjat a les portes per a desitjar «bona sort», que és com els experts han traduït una de les paraules que hi figuren: «sorioneku». En total, hi ha quaranta signes en quatre línies.
El catedràtic Javier Velaza ha destacat la importància d’aquesta obra, ja que «constitueix el primer document indubtablement escrit en llengua basca i en uns signes específicament bascos, a banda de ser el text més ampli conegut fins ara».
L’equip d’arqueòlegs que ha participat en l’excavació ha assenyalat que aquesta troballa suposa un abans i un després per l’èuscar, atés que segons han constatat els investigadors, no té res a veure amb cap altre de les llengües que es parlaven en l’Edat de Bronze, de caràcter cèltic o indoeuropeu, i, a més, demostra que els vascons estaven alfabetitzats. En aquest sentit, ha destacat que, malgrat que el sistema gràfic emprat pertany al sistema ibèric, algunes característiques han fet que l’identifiquen com un sistema específic del territori vascó, el poble autòcton que vivia a l’actual Navarra.
