– La por a l’aigua… guarda la tinya.
– La mona Arquia era sens dubte la reina del zoo.
– Una mà renta l’altra, però a l’hora de la veritat, cadascuna té la seua butxaca.
– La monja Insulina controlava el dolç que es despatxava al convent.
– Miguel de Unamundo, escriptor desconegut que tenia la ferma creença que el nostre planeta era femella i únic.
– La dona del viking abans que ell sortís a guerrejar, li feia l’esmorzar i després li posava les banyes.
– A qui matina no se li enrotlla la cortina.
– La paraula «coherència» portava en tots els casos la lletra «h» (sempre molt mediadora) entre les vocals «o» i «e», per evitar que ambdues provocassen algun altercat. Segons expliquen, no es portaven gens bé.
– En casa del ferrer matalàs de ferro.
– La paraula «obsolescència» cal reescriure-la cada cert temps al diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
