El 13 de novembre del 1992, Míriam Garcia, Toñi Gómez i Desirée Hernández, tres joves de 14 i 15 anys de la localitat d’Alcàsser (l’Horta Sud), van desaparèixer mentre pretenien arribar a la discoteca Coolor, ubicada al municipi veí de Picassent, on hi havia una festa.
Les tres xiquetes d’Alcàsser, tal com passarien a ser conegudes popularment, van ser segrestades aquella vesprada per Miquel Ricart i Antonio Anglés, dos veïns de Catarroja (Horta Sud) que les van acabar violant, torturant i assassinant. Així ho va reconèixer Ricart en primera instància quan va ser detingut, tot i que posteriorment, en judici i en ocasions posteriors, es va desdir d’aquella declaració.
Els responsables van ser identificats quan els cossos de les tres xiquetes van ser descoberts per dos apicultors al paratge de la Romana, proper a la localitat de Tous (Ribera Alta), el 27 de gener, dos mesos i mig després de la desaparició. Aquell període agònic va tindre el pitjor desenllaç possible. Prop de la fossa on hi havia enterrades les xiquetes van aparèixer documents sanitaris que conduïen a un responsable, Roberto Anglés, germà d’Antonio Anglés, qui acostumava a utilitzar la identitat de Roberto, atesa la seua situació penal. Anglés, de fet, mai no va arribar a ser detingut, i la seua pista va ser perduda a l’alçada d’Irlanda, on pretenia fugir a través d’un vaixell que va poder agafar, presumptament, a Lisboa. Segons el relat de l’embarcació, quan va ser descobert, Anglés es va llançar al mar.
Ricart, que va ser condemnat, va ser alliberat després de la derogació de la doctrina Parot al 2013. Els últims anys ha sigut descobert per periodistes en ocasions comptades dormint al carrer.
El cos d’Antonio Anglés mai no va ser trobat, fet que va donar peu a múltiples teories de la conspiració i a dubtar, fins i tot per part del pare d’una de les xiquetes, Fernando García, de la versió oficial dels fets. El cert és que la complexitat del cas fa que moltes incògnites encara resten en l’aire, fins al punt que recentment un jutge d’Alzira va demanar fer noves proves d’ADN a la roba interior de les xiquetes assassinades i en el lloc en què van ser trobades.
El cas Alcàsser va tindre un gran ressò mediàtic i va ser protagonista en tertúlies televisives de l’època, en les quals es van fer famoses les teories de la conspiració difoses per tertulians com Juan Ignacio Blanco. Abans, la cobertura mediàtica feta per Nieves Herrero en Antena 3, amb un escenari muntat a Alcàsser per fer un programa en directe el dia que van ser trobats els cossos, també va ser enormement criticat.
Recentment, Netflix va publicar una sèrie titulada El caso Alcàsser, que tracta el fenomen des del seu vessant mediàtic i humà i que va rebre una crítica positiva.
