El 13 de novembre del 2018 va morir el director, productor i guionista Antoni Pérez Canet, més conegut com Toni Canet.
Canet va nàixer a Llutxent (la Vall d’Albaida) l’any 1953. Als vint anys va finalitzar els seus estudis d’art dramàtic i el 1984 va crear la productora Doll d’Estels amb la qual va produir i realitzar diversos documentals institucionals i espots publicitaris per a televisió. La carrera de Canet es va enlairar amb comèdies juvenils com Amanece como puedas (1988), seleccionada per al festival del Caire i premi a la millor pel·lícula en la VI Mostra de Cinema de Catalunya, i La camisa de la serp (1996), en què revivia la seua adolescència a través de la història d’un grup de joves músics de la banda municipal d’un poble menut que volen formar una banda de rock.
La carrera de Canet va estar sempre lligada a la televisió. Va treballar com a realitzador de programes documentals per a Canal 9 – Televisió Valenciana entre els quals destaquen Crònica amarga (1991), Viatjar sense bitllet (1998) o la sèrie de ficció Benifotrem, la primera sèrie de producció pròpia de RTVV, inspirada en la seua primera comèdia.
L’última pel·lícula que va dur a terme va ser Calç blanca, Negro carbón (2017), un documental que recupera els processos de la producció tradicional de la calç i el carbó i mostra els vincles que uneixen els pobles i zones rurals que han cultivat aquestes tècniques durant segles. El film es va rodar entre Formiche Alto (Terol), on un col·lectiu vol recuperar les darreres carboneres perquè almenys quede record de la seua existència, i Llutxent, on un grup de veïns impulsa la valoració dels seus forns de calç.
Canet, a banda de ser una persona propera i un artista compromés, va ser un dels pioners de les sèries documentals i de ficció de la televisió pública valenciana. El testimoni vitalista del director valencià ha quedat impregnat a la seua obra en títols com ara el documental que el va fer guanyador al Festival de Cinema de Valladolid el 2006, Les ales de la vida. Una obra que va obtenir el Premi al Millor Documental a la Seminci i que és un impressionant testimoni sobre la mort. Un acostament en clau documental a les disquisicions mèdiques, metafísiques i familiars d’un home, Carlos Cristos, que lluita contra una malaltia neurodegenerativa i de la qual quasi no hi ha línies de recerca.
La mort de Toni Canet es va produir només unes hores després que la Conselleria de Cultura fera públic que era el guanyador del primer guardó d’honor dels Premis de l’Audiovisual Valencià.
Fonts: Albert Sanchis, «Fallece Toni Canet, el cineasta que filmó la vida y la muerte», El País, 2018 / «Mostra de València ret homenatge al cineasta valencià Toni Canet», Mostra de València, 2019 / Viquipèdia
