Al voltant de 200 voluntaris han participat aquest diumenge a Begís (l’Alt Palància) en la primera jornada de recollida de fem a la zona afectada per l’incendi que aquest estiu va arrasar 20.000 hectàrees a la comarca.
Els equips de neteja -convocats per la plataforma Õriwa, una associació de veïns de les cinc poblacions afectades pel sinistre- han aconseguit retirar entre quatre i cinc tones de fem que ha quedat visible en desaparéixer la vegetació, segons ha informat l’organització.
Entre els objectes retirats de la muntanya se n’han trobat alguns «tan cridaners» com ara cuines, calderes, vàters, un sofà i una moto. S’han recollit residus que estaven ocults des de fa dècades, però alguns, com l’amiant, no s’ha pogut arreplegar per la seua perillositat. La recollida s’ha organitzat amb diferents nivells de dificultat perquè «tothom tinguera cabuda».
Aquesta ha sigut la primera de les jornades mitjançant les quals Õriwa té la intenció de netejar huit àrees. Les següents previstes seran en Teresa (19 de novembre) i Toràs (3 de desembre). L’Ajuntament de Begís ha facilitat els contenidors que faran possible el reciclatge dels residus.
L’encarregada del voluntariat de les neteges, Ana María Navarro, ha destacat que «es pretén que aquesta acció servisca per a conscienciar sobre la necessitat de respectar l’entorn dels nostres pobles i ser responsables».
Per part seua, un dels organitzadors, Ángel Gil, ha assenyalat a Europa Press TV que «diverses associacions xicotetes també faran recollides puntuals». «Com més vegades netegem, millor estarà la muntanya, aquest és l’objectiu», ha indicat. També ha remarcat que la muntanya també ha patit anys de «decadència» en els quals la gent tirava el que tenia a casa perquè «no hi havia tants punts nets ni recollida d’estris per part de les administracions».
Vivers per a reforestar
Els veïns de Begís, el Toro, Teresa, Toràs i Sacanyet que s’han unit en l’associació Õriwa impulsen també altres projectes per a fer possible la reforestació i recuperació econòmica i socioambiental d’aquests municipis després de l’incendi.
Un és la creació d’un viver en cada municipi per a cuidar els planters dels arbres que els experts indiquen durant un període de tres anys, perquè després puguen plantar-se a les muntanyes quan estiguen madurs i puguen sobreviure millor. Tots els pobles compten ja amb terrenys per a aquests vivers, uns cedits pels ajuntaments i altres per propietaris privats.
L’associació també està activa -juntament amb altres plataformes d’Aragó i el País Valencià- per a fer front al projecte de l’empresa Forestalia de construir una línia de molt alta tensió (MAT) des de Terol fins a l’Eliana, a València, travessant la zona afectada per l’incendi als termes municipals del Toro, Toràs i Teresa, ja que «posarà en perill la recuperació d’uns terrenys i afectarà la reactivació de l’activitat econòmica».
A més, la MAT «suposa un risc per a la salut de les persones en aquells punts en els quals passa prop d’habitatges, i posa en perill algunes espècies d’ocells i quiròpters protegides», ha alertat Õriwa.
