Mentre en distints municipis valencians es comencen a teixir aliances de partits per a confluir en candidatures conjuntes, el cas d’Alacant, una de les ciutats en què l’esquerra compta amb més dificultats per a obtindre un bon resultat, encara és una incògnita. Després que al maig Oriol Junqueras, líder d’Esquerra Republicana, visitara la ciutat per a proposar una unió de partits i de membres de la societat civil en una mateixa candidatura que permetera apartar el PP de l’alcaldia –i evitar un pacte de govern previsible entre aquesta formació i Vox–, hi ha hagut partits que han fet cas d’aquesta crida, però el consens no és suficient en aquests moments.
Esquerra Unida i Podem treballen per fer possible aquesta opció. Esquerra Republicana del País Valencià també. Però Compromís, immers en un procés intern per liderar la candidatura, no sembla partidari –almenys a hores d’ara– d’explorar aquesta via, tot i la insistència dels altres partits. Els valencianistes han de culminar el seu procés de primàries al febrer, i a la ciutat d’Alacant tots els camins semblen conduir a Rafa Mas per encapçalar la candidatura després de dues legislatures seguides amb Natxo Bellido com a referent. Va ser amb Bellido que la coalició va entrar per primera vegada a l’Ajuntament d’Alacant, però en aquesta última legislatura Mas, membre d’Iniciativa, que va accedir al consistori després que la regidora Sonia Tirado s’incorporara a la Direcció General d’Innovació, ha guanyat suports interns i sobretot externs que fan pensar que, en cas de primàries obertes, mètode a través del qual es resoldria la candidatura si no hi ha consens, ell seria el candidat més votat.
Mentrestant, la resta de partits cridats a confluir en una candidatura conjunta no només s’han mostrat partidaris d’aquesta opció, sinó que han fet els seus processos interns per a designar els seus candidats. En el cas de Podem, el portaveu Xavier López continuarà sent el referent alacantí del partit morat. Esquerra Unida, amb menys pes dins la coalició Unides Podem però amb més trajectòria municipal, ha triat el seu coordinador, Manolo Copé, com a líder de la llista que oficialitzaria el partit en cas de presentar-se en solitari. Aquesta llista compta amb antics referents de la formació, com ara els exregidors Dani Simón i Víctor Domínguez, l’excandidat José Antonio Fernández Cabello o Consuelo Navarro, exsecretària general de CCOO de l’Alacantí-Les Marines –aquests dos últims noms tancarien la llista. Precisament, Navarro estava cridada a liderar una hipotètica confluència per a evitar, presumptament, disputes per a liderar la llista, però ella mateixa va rebutjar aquest oferiment.
Els partidaris de la confluència no només busquen la incorporació de Compromís, sinó també la de candidats aliens als partits i connectats amb la societat civil. Entre els interpel·lats també hi ha els impulsors d’Unir Alacant, una plataforma que no es presenta com a partit però que tot just ara s’està donant a conèixer gràcies a l’impuls de militants històrics del PSPV local, com Carmen Sánchez Brufal, qui va abandonar el partit enfrontada amb Ángel Franco –dirigent a l’ombra dels socialistes alacantins. Aquesta entitat, que prioritza aspectes com ara la defensa del patrimoni local i que es presenta com a catalitzadora de propostes ciutadanes, compta també amb el suport de l’escriptor Mariano Sánchez Soler, una de les personalitats amb més carisma al si de l’esquerra alacantina.
Acabe com acabe aquesta operació política local, la intenció és que els aspirants a liderar la llista s’enfronten en unes primàries si no hi ha consens a l’hora de designar un candidat o candidata. Aquesta part serà, possiblement, la més delicada del procés, atès que s’haurà de debatre si la tria es fa oberta a tota la ciutadania o només a la militància inscrita en les formacions participants.
A poc més de sis mesos de les eleccions municipals, la urgència de definir una proposta electoral per part de l’esquerra alacantina alternativa al PSPV es tradueix en moviments de resultat encara incert. Compromís sembla més proper al rebuig que a l’acceptació de la seua incorporació a aquest projecte. En tot cas, siga quin siga el desenllaç, la resposta dels valencianistes resoldrà moltes incògnites a l’hora de definir la candidatura.
