El 6 de novembre del 1936 el govern de la II República Espanyola es va traslladar a València. A conseqüència de l’avanç de les columnes franquistes sobre Madrid, i davant del perill imminent que la capital caiguera en mans dels colpistes, el govern de Largo Caballero va prendre aquesta decisió. Així, des de l’endemà, 7 de novembre, i fins al 31 d’octubre del 1937, data en què el govern de Negrín va decidir un nou trasllat de seu, en aquest cas a Barcelona, València es va convertir en la capital de la República Espanyola.
La mudança del poder executiu i legislatiu es va fer de la nit al dia i l’actual seu de les Corts, el Palau dels Borja, es va erigir en centre d’operacions republicà. L’endemà ja s’hi va celebrar el primer consell de ministres.
Com a símbol i centre de la resistència republicana, València també va acollir gran part dels moviments culturals de l’època i es va transformar en la capital cultural i avantguarda de moviments i esdeveniments que van lluitar contra el feixisme. El més destacat de tots, per la seua rellevància internacional, va ser el II Congrés Internacional d’Escriptors en Defensa de la Cultura, celebrat al Cap i casal -amb actes també a Madrid i Barcelona- entre el 4 i el 17 de juliol del 1937.
Hi acudiren més d’un centenar d’escriptors i escriptores antifeixistes de reconegut prestigi internacional, procedents de 28 països. Els objectius d’aquest congrés eren, entre altres, mostrar el suport a la causa republicana, replantejar la funció social de la literatura i mobilitzar l’opinió pública internacional en contra del feixisme.
Estretament lligat a l’arribada del govern, un fet que va marcаr el context cultural de la ciutat en aquell moment: l’evacuació d’algunes de les personalitats intel·lectuals més prestigioses des de Madrid fins a València. Van vindre dues expedicions, la primera el 24 de novembre i la segona el primer de desembre del 1936. Quan van arribar, van ser allotjades a la Casa de la Cultura, que es va situar a l’antic Hotel Palace, un edifici situat al número 42 del carrer de la Pau i cedit pel Sindicat de Gas, Aigua i Electricitat de la CNT. Entre les persones refugiades, hi havia representants del món de la poesia, la ciència, la pintura o la medicina, entre d’altres.
que pronuncià a l’Ajuntament de València | Luis Vidal | Archivo Gráfico ABC
Eren intel·lectuals contrаris a l’alçament militar, portades fins a València per tal que pogueren continuar la seua tasca artística i les seues investigacions. Així ho expressaven al manifest conjunt que van signar: «[…] els madrilenys que defensen la llibertat d’Espanya ens han obligat a eixir de Madrid perquè la nostra tasca d’investigació no es detinga, per alliberar-nos en el nostre treball dels bombardejos que sofreix la població civil de la capital d’Espanya». En aquell moment, es va entendre que la societat i el nou país que esperaven assolir necessitaven un potent braç cultural que servira de base i suport dels ideals de llibertat. No es podia construir un nou món desterrant i exterminant la cultura.
Així, la inauguració del II Congrés Internacional d’Escriptors en Defensa de la Cultura, que va tindre lloc el 4 de juliol del 1937 a l’Ajuntament de València, presidida pel president del govern Juan Negrín, es va convertir en l’acte més gran de propaganda de l’executiu durant la guerra. Aquest acte va erigir València en el centre mundial de l’antifeixisme. Tots els discursos coincidien en el fet de destacar la dignitat de la lluita antifeixista, la defensa de la cultura i la llibertat de pensament. També es va condemnаr obertament la política de no-intervenció de les democràcies burgeses occidentals, i es va manifestаr un compromís col·lectiu per replantejar la funció social de l’art i contribuir a mobilitzar políticament l’opinió pública a través dels seus llibres, articles o conferències.
L’octubre del 1937 la capital es va desplaçar de nou a Barcelona. València, però, no va ser la seua única ubicació al País Valencià. Elda i Petrer, al Vinalopó Mitjà, van ser les darreres seus del govern republicà.
Fonts: «Tot està per fer. València, capital de la República (1936-1937)», Universitat de València, 2017 / Rosella Alonso, «De quan València era l’epicentre de la cultura com a arma antifeixista», La Directa, 2021
