– Qui no té vergonya, per barret es posa una espardenya.
– La lluna, sempre tan romàntica ella, va rebre un petó inesperat de l’astrolabi. Emocionada, es va posar vermella. Aquest gest d’amor, encara que esperat, va ser gaudit i aplaudit per astrònoms i altres curiosos del firmament.
– Els signes d’interrogació són uns xafarders.
– La Lluna, vista al telescopi, devia patir una acne juvenil molt severa.
– Una mosca no fa primavera, ni dues estiu, però molesten l’hòstia!
– La «mancomunitat» aspirava que li implantaren una pròtesi de braç.
– A la sargantana, si se li talla la cua, agafarà un emprenyament que no veges.
– La maneta dels segons del rellotge es queixava, amb raó, de l’excés de treball pel que fa a les seues companyes minutera i horària.
– Tota pedra, si te pega, fa mal.
– La màscara era una irresponsable, no portava persona.
