El convent dels Pares Servites, a Montant (l‘Alt Millars) és un edifici de caràcter fortificat fundat el 1612.
Després de l’expulsió dels moriscos el 1609, el senyor de Montant, el comte de Cestellà, Miquel Vallterra, l’hereu de Pere Ximénez de Vallterra, que havia rebut aquestes terres com a regal pels serveis prestats a la corona en temps de Jaume I, va decidir repoblar la zona amb vint-i-huit famílies procedents de la Provença, que van arribar-hi acompanyades per uns nou monjos de l’Ordre dels Serfs de Maria.
El 1755 es va acabar de construir el convent, que va arribar a albergar uns quaranta monjos, incloent-hi novicis que estudiaven filosofia i teologia.
A conseqüència de les desamortitzacions, el conjunt es va transformar en caserna carlina i va tindre protagonisme durant les guerres carlines, per la qual cosa es va adaptar a aquest nou ús, fortificant l’exterior i obrint espitlleres per al foc d’artilleria, entre altres modificacions. El 1840 la caserna va ser presa per les tropes borbòniques.
Posteriorment, va passar a mans privades i el propietari va rehabilitar el convent per a l’ús com a habitatges particulars. Tot i això, es va aconseguir preservar l’església, que es va mantindre com a lloc de culte.
Presenta forma de cub i segueix les pautes dels estils postbarroc i preacadèmic. El convent inicial s’estenia al voltant del claustre, que actualment és una plaça pública.
