Castelló de la Plana ha homenatjat 107 represaliats pel franquisme no identificats davant del nou Memorial on descansen les seues restes al cementeri municipal. Hi han participat l’alcaldessa, Amparo Marco; la regidora de Cementeris, Isabel Granero, i la regidora de Memòria Democràtica, Verònica Ruiz, i altres membres de l’equip de govern.
Marco ha destacat que «hui es compleix just un any des de la inauguració d’aquest mausoleu, un any en què s’ha completat la primera fase d’aquest projecte important» per ser «un espai amb el qual retornem la dignitat a represaliats que no han pogut ser identificats».
El Memorial s’ha construït al costat del simbòlic mur existent en memòria dels oblidats, a la zona del quadre civil, per a crear nous nínxols en els quals reubicar els cossos exhumats, l’ADN dels quals no ha pogut ser contrastat. Per això, en aquests nínxols s’ha inscrit el nom que apareix segons el registre del cementeri, fossa i sepultura on van aparéixer.
En aquesta cinquena fase dels treballs per a recuperar els cossos dels represaliats pel franquisme es preveuen localitzar i identificar 59 víctimes. En aquesta campanya, l’Ajuntament ha rebut huit peticions de familiars per a localitzar els seus avantpassats.
En les quatre anteriors campanyes, les del 2018, 2019, 2020 i 2021, l’Ajuntament de Castelló ha exhumat 67 cossos, que se sumen als 52 de les campanyes 2020 i 2021 de la Diputació de Castelló i als 36 de la doble campanya del 2020 de la Generalitat Valenciana.
L’alcaldessa ha remarcat la «importància» d’aquests treballs, que «han permés fins ara localitzar les restes de 155 persones assassinades pel franquisme per l’únic fet de defensar la causa democràtica». Així mateix, ha subratllat el «compromís» assumit pel govern municipal des del 2015 per a «recuperar el temps perdut en polítiques de memòria democràtica» i ha valorat «grans passos fets en aquest procés de reparació moral i legal».
La regidora de Cementeris ha recordat que, com cada 1 de novembre des de fa quatre dècades, han anat al cementeri «a honrar la memòria dels qui van ser afusellats per tindre idees contràries als qui es van imposar en la guerra i van acabar amb les llibertats».
Per part seua, la regidora de Memòria Democràtica, Verònica Ruiz, ha assenyalat que «és un deure social i democràtic honrar la memòria de tots els que van patir la injustícia de l’oblit i el silenci de la submissió imposada pel feixisme». «Fem de la veritat, la justícia i la reparació fonaments indispensables des d’on construir una societat veritablement democràtica, que no continue negant i relegant a l’oblit l’horror, la humiliació i la por dels i les demòcrates de la nostra història més recent; d’ells i també d’elles», ha conclòs.
