Dues dones activistes pels drets humans i mediambientals de Guatemala participaran a València, entre el 2 i el 8 de novembre, en les jornades Diàlegs Sud-Nord sobre la cura de la terra i la vida, organitzades per l’ONG Aliança per la Solidaritat-Action Aid. Així mateix, mantindran diverses reunions institucionals i amb la societat civil.
Aquesta trobada serà un espai per a denunciar les vulneracions de drets humans que viuen les dones rurals, llauradores i indígenes en diferents conflictes territorials, i la persecució de dones defensores de drets i les organitzacions de les quals formen part, tant a Guatemala com en altres comunitats del Sud Global.
La primera de les ponents, Feliciana Herrera Ceto, és una dona maia parlant ixil del municipi de Nebaj (Quiche, Guatemala), llicenciada en Ciències Jurídiques i Socials a la Universitat Mariano Gálvez, i postgrau en Drets Humans i Drets dels Pobles Indígenes per la Universitat de Deusto (Bilbao, Euskadi).
El 2021 va ser coordinadora de camp del projecte d’investigació i pel·lícula-documental «Història de la Mirada Alzada del pueblo Ixil» i enllaç polític del Projecte PNUD «Fortalecimiento de Autoridades Indígenas-Fundamaya Nebaj». A més, ha exercit el Servei Adhonorem com a Autoritat Indígena i, des del febrer del 2022, és autoritat i coordinadora de l’Alcaldia Indígena del Poble Maia Ixil de Nebaj.
Per part seua, Digna Dalila Mèrida és una dona llauradora i rural, defensora dels drets humans, principalment de les dones rurals, indígenes i llauradores. És originària del municipi de Coatepeque (departament de Quetzaltenango, Guatemala, molt prop de la frontera sud de Mèxic).
És integrant del Comité d’Unitat Llauradora i coordinadora en la costa sud del país, on duu a terme la promoció de l’organització, participació i drets de les dones, tant en l’exercici de la seua ciutadania com en el desenvolupament de la seua autonomia econòmica, a través de la recuperació de les pràctiques agroecològiques, l’organització de mercats llauradors i l’enfortiment de les emprenedories i iniciatives econòmiques de les dones, en les comunitats rurals de la Costa Sud.
Actualment, s’enfronta a un procés judicial a causa de la defensa dels drets de més de 260 treballadors d’una finca, per la qual cosa va ser capturada quan assistia a estudiar a la universitat i estava embarassada de set mesos. La pressió de les comunitats i de les denúncies nacionals i internacionals van obligar a posar-la en llibertat.
