El 3 de novembre del 2006 el Consell de Ministres va aprovar la constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, un òrgan col·legiat que havia de comptar amb la participació paritària dels governs del País Valencià, Catalunya, les Illes Balears i Aragó, a més de potenciar la seua presència tant des del punt de vista de la representació política com institucional.
El Patronat havia de mantindre les mateixes característiques que els que regeixen l’Arxiu d’Índies i l’Arxiu de la Guerra Civil. Per la composició d’aquest Patronat es va consultar les quatre comunitats autònomes afectades, que van arribar a un acord amb la llavors ministra de Cultura, Carmen Calvo, després de 20 anys de retard en la formació d’aquest.
D’altra banda, el Patronat pretenia reforçar la col·laboració especial d’aquestes quatre autonomies per a la millor conservació dels fons documentals de l’arxiu i facilitar la investigació històrica i la projecció cultural d’aquesta institució en els àmbits implicats i fora d’ells. Es va constituir amb la finalitat de coordinar polítiques comunes i arribar a acords entre les administracions, malgrat les dificultats de treballar junts.
Actualment l’arxiu és de titularitat estatal i la major part de la seua documentació està al carrer dels Almogàvers de Barcelona. Va ser Jaume II el Just qui va crear el 1318 l’Arxiu Reial de Barcelona amb l’objectiu d’aglutinar els fons de tots els territoris de la Corona com a arxiu unificat de tots els territoris de la Corona d’Aragó i així fou des del 1318 fins al 1348, any en què les Corts de Saragossa van crear l’Arxiu del Regne d’Aragó. El 1419, també es va crear l’Arxiu Reial de València on es van dipositar els fons de la magistratura de control econòmic de l’administració del Regne i els de l’Arxiu del Mestre Racional del Regne de València.
Després de la guerra de Successió (1701-1714), en fou nomenat cap d’arxiu Javier de Garma, que va intentar crear un autèntic Arxiu de la Corona d’Aragó, reunint a l’Arxiu Reial de Barcelona, seu de l’arxiu mare, tots els fons de l’administració reial dels territoris de l’antiga Corona. El projecte de Garma va inspirar la política de Pròsper de Bofarull i Mascaró, cap de l’arxiu entre 1814 i 1849, i creador de l’actual Arxiu General de la Corona d’Aragó.
Des del 1318 i fins al 1993, va tindre la seu al Palau del Lloctinent del Palau Reial Major de Barcelona, i a partir d’aquella data es va efectuar un trasllat parcial a l’Edifici Almogàvers, de manera que actualment té dues seus: la històrica del Palau es manté per a actes protocol·laris, exposicions i cursos, mentre que la nova serveix per a la investigació i custòdia. Al principi s’hi van custodiar principalment escriptures referents al patrimoni reial, així com documents de govern i justícia. Els documents, però, no es van arribar a traslladar mai. El d’Aragó es va cremar i els de Mallorca i València els gestionen els respectius governs autonòmics.
Fonts: «Constituido el Patronato del Archivo de la Corona de Aragón», Gobierno de España, 2006 | Sílvia Marimon, «El president d’Aragó diu que l’Arxiu de la Corona d’Aragó és seu i d’Espanya», Ara, 2018 | Viquipèdia
