– Dona’m babau i digueu-me pa.
– La gent aplaudia des del balcó amb guants de goma i no se sentien els aplaudiments. La gent cridava crits amb les seues mascaretes i no es percebia cap so. Al capdavall, la gent s’hi va acostumar a un cridaner aldarull extremadament silenciós.
– Li van aconsellar que mengés cues de pansa, però no recordava molt bé per què.
– La gent coneguda es trobava al carrer i es parlaven a tres metres de distància. Les paraules amb més pes, queien a terra abans d’arribar al receptor. La conversa era del tot incompleta.
– Cadascú a la seva i la ceba a casa de tots.
– Li van introduir al poeta un bastonet al nas i li van treure un poema inspirat.
– Els de Vox tenen pisos Francs.
– La llengua vehicular només la feia servir al cotxe.
– A qui no té cap… no li regales un barret.
– La lletra «h» farta d’estar callada va voler trencar el seu silenci, però per més que es va esforçar no va poder emetre cap so.
