Les savines centenàries del parc natural de la Pobla de Sant Miquel (el Racó d’Ademús) estan situades al paratge de Las Blancas, a 1450 m d’altitud, el nom del qual fa referència al color blanquinós del tronc d’aquests arbres, alguns dels quals tenen quasi 1.000 anys.
La savina turífera (Juniperus thurifera) és un arbre de creixement lent i gran resistència a les condicions extremes, suporta hiverns molt freds i estius molt calorosos i de sequedat extrema, a més, pot créixer en sòls pobres, pedregosos i poc profunds entre els 700 i els 1500 m d’altitud.
Els olis essencials de la planta, característics de les cupressàcies, confereixen a la fusta una aroma balsàmica i una enorme resistència a la podridura, per la qual cosa s'usa per a confeccionar peces que estaran sotmeses a la humitat (bigues i postes), mobles i parquet.
En aquesta comarca, l’ús principal que se n’ha fet és el ramader. Amb la fusta es fabricaven tanques per als ramats i el fullatge servia d’aliment per al bestiar en els dies d’hivern durs i freds quan la neu impedia la pastura. El nom en llatí d'aquest arbre, Juniperus, és el que donaven els romans als ginebres i a la seua fusta, i l’epítet thurifera vol dir «portadora d'encens», per l'aroma característica dels olis essencials de la fusta.
Al parc natural, a més de les poblacions de savina, hi ha altres elements naturals d'incalculable valor ambiental i paisatgístic, com ara una gran població de teixos (Taxus baccata) i abundants poblacions de pi roig (Pinus sylvestris), entre les quals destaca el Pino Vicente, exemplar de pi roig que es calcula que té uns 250 anys i que rep el nom en record i homenatge del guarda forestal Vicente Tortajada que el va salvar de la tala allà pels anys seixanta del segle passat.