Els dies 22 i 23 d’octubre de 2022 han tingut lloc a la Vall de Gallinera (la Marina Alta) les III Jornades de la Repoblació Mallorquina al Sud Valencià. Per als promotors, el fet que aquesta proposta haja pogut tindre lloc és un motiu de molta alegria, per raons diverses.
Sobretot cal destacar que la cita d’enguany ha pogut reprendre, tot i amb una mica de retard, la línia que marcaren les jornades anteriors de Tàrbena (2007) i de Xaló (2012). Farem cinc cèntims d’aquesta trajectòria.
Les I Jornades nasqueren dins els actes de celebració del desè aniversari de l’agermanament entre Santa Margalida (Mallorca) i Tàrbena (País Valencià). La comissió organitzadora tingué com a objectius proposar un espai de reflexió, per una banda, sobre uns fets de la història moderna valenciana que marcaren profundament una part del nostre territori –l’expulsió dels moriscos i el posterior repoblament amb famílies originàries del Regne de Mallorca– i, per altra banda, sobre les petjades culturals que deixà aquesta migració, visibles encara avui en diversos camps, com la dialectologia, l’onomàstica, l’etnopoètica, la gastronomia o l’agricultura. Les jornades pretenen fomentar els lligams entre les Illes Balears i el País Valencià amb la participació conjunta d’investigadors d’ambdues ribes de la mar i amb propostes que vinculen els dos territoris, a través del diàleg, la col·laboració i la porta oberta a la investigació dels possibles vincles. Aquest esperit de germanor es consolidà en les II Jornades amb la creació del Centre d’Estudis de la Repoblació Mallorquina. Aquesta entitat cultural està integrada per membres dels dos territoris, amb un compromís per a la investigació i la difusió cultural, que s’ha vist materialitzada a través de publicacions, de xarrades, de Sa Festa des Parlar de Sa i enguany amb les III Jornades.
Els promotors remarquen, per altra banda, el repte que suposa que una proposta cultural ambiciosa com aquesta haja pogut tenir lloc en un municipi com la Vall de Gallinera, amb un índex demogràfic baix i, com tants pobles de l’espai rural i muntanyenc, en perill de despoblació. En aquest sentit, agraeixen la conjunció –i la tenacitat– de les voluntats dels organitzadors (l’Ajuntament de la Vall de Gallinera, la Unió Cultural d’Amics de la Vall de Gallinera, el Centre d’Estudis de la Repoblació Mallorquina, el CEFIRE de Gandia i Alacant) i el suport de diverses institucions i entitats, com el Consell Valencià de Cultura, l’IAC Juan Gil-Albert, l’Ajuntament de Gandia, l’Ajuntament de Puigpunyent i la Fundació Baleària.
El resultat ha estat molt satisfactori. Han sigut uns dies molt intensos per la diversitat dels temes que mostraven les xarrades o en les excursions programades. Com a mostra dels punts tractats en les comunicacions, espigolant un poc en les propostes que han oferit els ponents, cal destacar les observacions sobre el poblament morisc de les valls muntanyenques de la Marina, les reflexions entorn del repoblament del ducat de Gandia (o concretament de les valls d’Ebo i Gallinera), els elements de l’arquitectura andalusina de l’aigua, els paral·lelismes entre les colonitzacions i les migracions del segle XIII de Catalunya a Mallorca i de les migracions de Mallorca al Regne de València al segle XVII, la presència balear al repoblament del Camp de Túria, la problemàtica dels pretesament judeoconversos (rabuts) de Tàrbena, les característiques del dialecte mallorquí coetànies del repoblament, els reflexos de la llegenda del Comte Mal al País Valencià o l’origen i el context de la cançó «Deixem lo dol», de la qual Mn. Alcover documentà recialles en les seues enquestes a Alpatró el 1918.
Fins i tot l’oratge va afavorir que els actes a l’aire lliure pogueren tindre lloc sense problemes en un espai tan deliciós com la Vall de Gallinera. Ens referim concretament a la visita guiada a les restes de l’antic convent de Sant Andreu del Mont, amb la vista emblemàtica de la Foradada, o a l’acte d’agermanament de la Vall de Gallinera amb Puigpunyent (Mallorca), a la plaça de l’església de Benialí, cerimònia veritablement emotiva amb què es conclogueren les jornades. L’agermanament és un reflex eloqüent del moment que es viu actualment a la Marina de reivindicació del component mallorquí de les nostres arrels, construint ponts entre dos territoris que comparteixen llengua, cultura i història.
L’organització agraeix molt la resposta tan positiva dels assistents, tant dels docents inscrits a través del CEFIRE com del públic en general, que donaren molt de caliu als actes amb la seua presència i amb les seues intervencions i espera que aquesta iniciativa tindrà continuïtat pròximament en altres edicions.
