La fàbrica i la colònia Giner, a Morella (els Ports), era una factoria tèxtil situada al costat d'un salt d'aigua que oferia energia per a un antic molí o un batà de transformació de la matèria. Una font d'energia hidràulica que, posteriorment, es va complementar amb l'ús del carbó, que generava el vapor que movia les turbines.
Segons la documentació existent, segurament l'activitat es va iniciar el 1870 amb Juan Giner com a propietari i encarregat. Només s’hi duia a terme una part de la producció: el teixit i a menor escala el filat. Part de la llana que es teixia a la fàbrica es portava filada d'altres indrets, principalment de Sabadell i Terrassa, on el procés de filatura havia assolit un alt grau de tecnificació
El procés s'iniciava amb la selecció de la llana, adquirida pels pobles de la comarca i per tot el Baix Aragó i Navarra, i continuava amb l’escaldat, el rentatge i el tint. En acabat, s’enviava a filar a Catalunya per tornar després a Morella, on es teixia. Una altra part de la llana s'adquiria pels pobles de la comarca i per tot el Baix Aragó i Navarra.
Juan Giner no es dedicava únicament a la fabricació; també era viatjant, venedor, proveïdor i controlador de totes les fases d'elaboració dels productes. Abans del 1877 s'havien intensificat les relacions comercials amb Catalunya. Allà s'hi instal·la una sucursal de la companyia i un habitatge que alternaven amb el de Morella, a la fàbrica.
Els anys de més expansió de la fàbrica Giner (1870-1900) coincideixen amb el període de consolidació del cotó sobre la resta de productes tèxtils procedents del món animal (llana i seda) i del món vegetal (lli i cotó).
Però hi va haver uns factors que van desafavorir el creixement de la producció tèxtil a la península. D'una banda, els costos elevats del carbó i, de l'altra, la manca d'una infraestructura ferroviària adequada.
La mort de Juan Giner va deixar la colònia industrial en mans de les seues filles, Dolores i Pilar, que van continuar amb la producció tèxtil. Les desavinences familiars i les crisis econòmiques que van afectar la indústria tèxtil de la comarca van marcar el final de la fàbrica Giner i el fracàs de la industrialització en aquesta zona. Durant la segona dècada del segle XX es va produir la decadència final del que havia estat l'intent més important de revolució industrial a la comarca. La companyia Giner Hermanas es va dissoldre legalment a Barcelona el 17 de maig del 1926.