El castell de Rebollet, a la Font d’en Carrós (la Safor), està situat sobre un tossal allargat a 150 m d’altitud, que domina la costa i l’àrea circumdant. El nom sembla provindre de l’existència als voltants d’un poblat, hui desaparegut, anomenat Rebollet, Reboilén o Rebola.
Encara que s’hi han trobat restes d’ocupació anterior, probablement des de l’edat de Bronze, és de construcció islàmica i va haver de servir durant aquest període com a refugi per a les alqueries veïnes i centre de recaptació d’imposts. Després de la conquesta cristiana i la donació al cavaller Carròs, va ser reforçat i ampliat, edificant noves dependències i una església. Va ser residència feudal dels nous senyors.
La Font d’en Carròs fou una població de certa importància fins als començaments de l’edat moderna, i el seu valor estratègic queda demostrat per haver estat repoblada amb cristians en una data tan primerenca com el 1368, encara que la població musulmana es va mantindre fins a l’expulsió el 1609.
El desembre del 1598, un fort terratrémol va assolar la zona i va enderrocar bona part de les estructures de la fortalesa, que des d’aleshores va quedar totalment abandonada. Aquests fets van provocar el declivi demogràfic de la població, del qual tardaria a recuperar-se.
El conjunt, format per dos recintes defensius, presenta també dues fases constructives diferents: una islàmica, de la qual queden poques restes localitzades sobretot al recinte superior, i una altra cristiana que es correspondria amb les reformes efectuades després de la conquesta i les guerres amb Castella, i que és la que millor ha sobreviscut.
