La Universitat de València ha organitzat un recorregut guiat pels escenaris més significatius de Joan Lluís Vives en la seua ciutat natal. «Un passeig per la València de l’humanista Lluís Vives» és el títol d’un projecte, premiat pel Consell d’Europa, que es durà a terme aquest divendres i aquest dissabte, coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni. L’itinerari traslladarà els participants a l’ambient cultural i social de l’Europa del moment, caracteritzat per les tensions entre el nou pensament humanista i la intolerància religiosa. Hi haurà guies en valencià, castellà i anglés, en diferents horaris.
El viatge està obert a tota la ciutadania mitjançant inscripció prèvia. A més, es pretén que siga una activitat permanent i estable integrada dins dels programes d’extensió cultural destinats als estudiants del programa Erasmus de la UV, a persones majors de 55 anys i a estudiants de centres d’ensenyament secundari i de batxillerat. També es crearà una pàgina web des d’on es podrà descarregar una audioguia per a poder seguir l’itinerari.
La duració de l’itinerari serà d’una hora i mitja. El punt inicial és la plaça de Margarida de Valldaura, on està la casa natal de Lluís Vives. Al costat, s’hi ha col·locat un bust de l’humanista fos en bronze. En el recorregut es faran parades informatives al carrer de Lluís Vives, carrer de la Mar, antiga plaça de la Figuera (artèria principal de la jueria, on estaven els principals comerços i sinagogues), plaça de la Mare de Déu (on s’executaven els autos de fe de la Inquisició i on van ser condemnats a morir en la foguera nombrosos jueus, entre ells alguns de la família de Vives), l’antiga casa de l’Almoina (on hi havia l’escola de Teologia, els estudis de la qual es van integrar a la Universitat de València a partir de la seua fundació en 1499) i els llocs on estaven les quatre portes que s’obrien al perímetre que delimitava el barri jueu.
Vives és un dels grans humanistes europeus del segle XVI, juntament amb Erasme de Rotterdam i Thomas More. Fill d’una família jueva conversa, va ser un dels primers estudiants de la Universitat de València, fundada el 1499. Davant les amenaces de la Inquisició cap a la seua família, els seus pares van decidir el 1509 que el jove marxara a París a continuar els seus estudis. Entre 1484 i 1530 es van celebrar 2.160 processos a València, dels quals 909 van rebre la sentència de mort en la foguera. El presagi de la seua família es va fer realitat, perquè el seu pare va ser condemnat el 1522 i la seua mare, que havia mort el 1508, va ser jutjada post mortem i també condemnada. Vives mai va tornar a València. L’esperit de tolerància que es vivia en altres països d’Europa va possibilitar el desenvolupament de la seua fecunda trajectòria humanista, lligada a les universitats més prestigioses.
