Des de fa unes setmanes, i tal com s’aproxima el 28 de maig –quan se celebraran eleccions municipals i, previsiblement, també eleccions valencianes–, el volum d’enquestes publicades va augmentant de manera gradual. Aquests estudis pronostiquen, sobretot, el resultat de les eleccions d’àmbit estatal, que s’hauran de celebrar durant la pròxima tardor. Però totes, o com a mínim algunes, evidencien algunes mancances que generen certa desconfiança.
Desconfiança que augmenta quan es publiquen resultats oposats per part d’enquestes que, en poc temps de diferència, han realitzat un estudi similar. Al País Valencià, cinc de les enquestes que s’han publicat –o que s’han comentat sense fer-se públiques– des del juliol donen resultats ben diferents. El digital El Español va anunciar un «tomb» el 4 de juliol pronosticant una victòria de la dreta amb la suma de PP (35 diputats) i Vox (19), que superarien la majoria absoluta per quatre escons. El vaticini sorprenia, entre altres coses, perquè pràcticament duplicava els escons d’ambdues formacions respecte als resultats del 2019, quan PP i Vox van obtindre 19 i 10 diputats respectivament.
Dos mesos més tard, el 4 de setembre, el PSPV feia pública una enquesta interna de resultat ben distint i amb un desenllaç ben sorprenent. El Botànic resistiria al Govern valencià, segons aquest estudi, gràcies al partit de Ximo Puig, que obtindria entre 34 i 36 escons –al 2019 en va obtindre 27– i a Compromís, que aconseguiria entre 14 i 16 davant els 17 del 2019. El més curiós d’aquesta enquesta és que vaticinava la desaparició d’Unides Podem de les Corts Valencianes, ja que no superaria la tanca electoral del 5%, encara que al 2019 va fregar el 8% dels suports. Aquest element sorprenia, atès que bona part dels experts relacionen la supervivència del Botànic amb la d’Unides Podem a les Corts. El partit socialista, per cert, mai no va revelar quina empresa havia realitzat aquell estudi. El PP, pel seu compte, també parlava d’enquestes internes, però sense ni tan sols publicar-les. I com calia esperar, el partit filtrava que el resultat seria el d’una victòria pràcticament segura, però optava per no difondre els resultats per no condicionar Ximo Puig a l’hora de fer la convocatòria electoral, segons el relat del partit.
També a finals de setembre, El Periódico de Aquí augurava un tercer botànic gràcies a un resultat ben similar al del 2019, amb PSPV, Compromís i Unides Podem mantenint, pràcticament, el mateix nombre d’escons i amb PP i Vox sumant-ne més que abans, recollint el vot disseminat de Ciutadans.
L’enquesta més recent feta al País Valencià és la del 9 d’Octubre d’enguany, elaborada per Gesop per als periòdics valencians del grup editorial Prensa Ibérica –Levante-EMV, Información i Mediterráneo. Pronosticava una tercera reedició del Botànic amb un manteniment de blocs similar al del 2019, amb la diferència que Ciutadans desapareixeria de les Corts –aquesta és l’única coincidència de tots els estudis– i amb la particularitat, també, que el PP seria la força més votada. En canvi, la suma de PSPV, Compromís i Unides Podem seria més àmplia que la de PP i Vox, i l’esquerra aconseguiria 52 escons –la majoria absoluta està en 50.
Què falla en els estudis perquè els resultats siguen tan distints? Juan Rodríguez Teruel professor titular de Ciència Política a la Universitat de València, constata que algunes enquestes es publiquen «sense donar-nos massa informació d’alguns supòsits, com ara la manera com s’ha fet l’enquesta o sense aspectes fonamentals com ara l’abstenció o el canvi de vots en termes absoluts, és a dir: sense informació que ens permeta identificar la informació com a fiable». Segons explica, «fa temps que moltes enquestes no faciliten informació essencial que ens permeta saber la qualitat de l’estudi».
El politòleg indica també que les enquestes «són un material molt valuós per als partits, especialment en les democràcies contemporànies, on els votants canvien i en un moment en què s’han reduït les identitats de partit i la volalitibilitat electoral s’incrementa». Teruel, de fet, constata que hi ha una desorientació electoral bastant important que perdura fins al moment de la votació. «En els votants volàtils les enquestes són molt poderoses, perquè són capaces de mobilitzar o desmobilitzar l’electorat: molts votants voten o no depenent si pensen que el seu partit pot o no guanyar».
A nivell estatal, aquest professor també destaca que les enquestes determinen en molts casos una majoria absoluta de PP i Vox, «però no detallen que aquest resultat serà possible només amb una sèrie de condicionants, per exemple amb una abstenció del 40% o més de l’electorat». Segons explica, «els abstencionistes s’han de situar, sobretot, en el vot pròxim al PSOE: la desmobilització d’aquest vot va ser clau en les dues úniques majories absolutes del PP a nivell estatal, la del 2000 i la del 2011». Mentre moltes enquestes pronostiquen aquesta majoria, apunta Teruel, «el CIS no indica una desmobilització estructural de l’esquerra». I alhora, també cal tindre en compte els efectes que tindran les campanyes electorals, «que influiran i molt en els votants».
El que és segur és que, fins a les pròximes dates electorals, les enquestes s’aniran multiplicant al mateix ritme que també multiplicaran la confusió dels electors.
