La Séquia Reial del Xúquer és un canal que pren les seues aigües del riu a l'Assut d'Antella i comença a la Casa de les Comportes. Passa per diferents municipis de les comarques de la Ribera Alta, la Ribera Baixa i l'Horta Sud, i finalment, desguassa a la séquia de Favara. Jaume I n'ordenà la construcció per regar les planes al·luvials més allunyades del riu.
Va ser la principal artèria del Xúquer fins a la recent construcció del Canal Xúquer-Túria. És la més important del País Valencià per l’àrea regada (unes 20.000 ha). Té una longitud de 54 km i corre predominantment de sud a nord, seguint els límits de les planes al·luvials esmentades amb les primeres ondulacions de ponent.
La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar (amb posterioritat, anomenats l’Antiga Comunitat). Martí I va atorgar un privilegi el 1404 autoritzant-ne la prolongació (amb la concessió de la vintena dels fruits de les terres beneficiades). L’organització té l’origen en les normes dictades per aquest monarca.
Carles III va renovar aquest privilegi el 1767 a favor del duc d’Híxar. Aquesta segona secció, que arriba al terme d’Albal i desemboca al barranc de Torrent, fou iniciada el 1779 i es va acabar el 1801 (aquest tram va rebre el nom de la Séquia del Projecte).
Els termes que beneficiava la Nova Comunitat eren els d’Alginet i Benifairó a la Ribera Alta; els d’Almussafes i Sollana a la Ribera Baixa, i els de Picassent, Silla, Alcàsser, Beniparrell i Albal, a l’Horta Sud. Els Híxar van conservar la concessió fins a finals del segle XIX, quan la va adquirir la família Canaleta, i després a la comunitat de regants.
El 1844 es va unificar l’administració de les dues comunitats (el primer tram era encara anomenat Séquia Reial d’Alzira, i el segon, del Projecte), entre les quals hi havia hagut freqüents disputes, i la séquia rebé el nom actual. Hi ha una junta general, formada per les diverses comunitats de regants de cada terme, amb un tribunal. La cota baixa que utilitza la séquia ha motivat l’aparició, des del segle XIX, per damunt seu, de nous regadius amb aigua de pous.
Actualment, hi ha un altre canal més elevat, que des del pantà de Tous porta aigua del Xúquer al Túria.