Les Juntes Directives de les tres entitats que conformen la Federació Llull, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural, s’han trobat aquest dissabte a Sueca (Ribera Baixa), poble natal de Joan Fuster, encapçalades pels respectius presidents. És la primera vegada que té lloc una trobada d’aquestes característiques, la realització de la qual ha tingut un doble motiu: homenatjar l’escriptor en el centenari del seu naixement i fer una reunió de treball per a compartir anàlisis i reflexions i, sobretot, impulsar la coordinació de les tres entitats amb l’acord de les línies de treball conjunt.
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha posat en valor la figura de l’escriptor de Sueca com a principal impulsor del concepte de Països Catalans: «sense Joan Fuster avui, segurament, no lluitaríem plegats i tampoc no hauríem entès que la llengua només se salvarà si se salva a tots els Països Catalans». Alhora, Antich ha apostat per la feina conjunta de les tres principals entitats culturals del domini lingüístic i, per això, totes tres s’han conjurat a rellançar la Federació Llull. «La llengua ens fa ser i sobretot ens fa saber que som, i això essencialment ens ho ha ensenyat Fuster», ha afegit.
El president d’Obra Cultural Balear, Joan Miralles, ha celebrat la memòria de Fuster, «català de València, suecà, assagista, filòleg, mestre, professor, intel·lectual i tantes altres coses que ens venen al cap». «Allò que celebrem aquest 2022 i avui és el símbol que ell com a escriptor i gran intel·lectual del segle XX representa, el seu llegat valuosíssim que dona cohesió i el valor de les bones idees al nostre poble», ha afegit Miralles.
La presidenta d’Acció Cultural del País Valencià i de la Federació Llull, Anna Oliver, ha assenyalat que, paradoxalment, actualment hi ha el nombre més alt de la història de població amb capacitats lingüístiques adquirides en l’ensenyament obligatori però, en canvi, l’ús social del català retrocedeix. «Però no volem limitar-nos a la queixa i a la denúncia», ha dit Oliver davant aquesta situació, i ha anunciat que la Federació Llull impulsarà «un diagnòstic exhaustiu que reculla la situació lingüística d’arreu dels Països Catalans per a adaptar-la a cada racó del territori», acompanyat de propostes d’actuació. «La llengua se salvarà actuant, utilitzant-la i compartint-la», ha sentenciat. Oliver ha volgut posar en valor el rellançament de la Federació Llull, iniciat amb la coordinació a l’hora de presentar esmenes a la llei espanyola de l’audiovisual i que els propers dies posarà l’accent en la priorització de la política lingüística.
Els tres presidents han fet aquestes declaracions després de la visita i ofrena floral a la tomba de Joan Fuster al cementeri de Sueca, durant els actes d’homenatge de la Federació Llull a la localitat natal de l’assagista. Després de visitar la casa-museu de Fuster acompanyats de representacions de les juntes directives de totes tres entitats, representants de la Federació Llull han participat d’una trobada de treball per a coordinar actuacions conjuntes en el marc de la Federació Llull, on s’ha acordat, entre d’altres, prioritzar la política lingüística: el diagnòstic, promoció i impuls de la llengua catalana, amb propostes d’actuació sempre adaptades a la realitat lingüística de cada territori.
Les tres entitats que conformen la Federació Llull, Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear, han celebrat aquesta trobada que precedeix l’acte cultural de la Federació Llull, que tindrà lloc de manera simultània a Barcelona, València i Palma de Mallorca el 7 de novembre. La Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears van declarar el 2022 com a Any Fuster amb l’objectiu d’homenatjar la figura de l’assagista valencià, nascut el 1922.
