Les diputades d’Esquerra Republicana Marta Rosique, Maria Carvalho i Montserrat Bassa s’han dirigit a la Mesa del Congrés dels Diputats per adreçar al Govern espanyol una sèrie de preguntes. Les qüestions estan relacionades amb les manifestacions que es van veure, un any més, durant el 9 d’Octubre a València, en què es van cridar consignes feixistes i en què es van constatar «fins i tot insults i amenaces». Tal com argumenten les diputades, «si bé és cert que, a diferència d’altres anys, el cordó policial davant la xifra d’antidemòcrates que dedicaven insults als manifestants va garantir la seguretat ciutadana, també és cert que la policia en cap moment va actuar contra els que increpaven a la manifestació, especialment contra aquells que lluïen simbologia feixista o nazi».
Les signants també es mostren «sorpreses» pel fet «que la policia permeta concentracions organitzades davant actes i manifestacions legals, democràtiques i autoritzades, especialment quan aquestes concentracions tenen un marcat caràcter ultra i violent; i sorprèn la passivitat d’un Govern que permet lliurement l’exaltació del feixisme en contra de la legislació de Memòria Democràtica que s’està desenvolupant».
En aquest sentit, les diputades pregunten al Govern espanyol «si té previst actuar contra les persones» que van exhibir simbologia feixista durant el 9 d’Octubre; «quantes d’aquestes persones van ser identificades» per la Policia espanyola; i «quina opinió li mereix al Ministeri d’Interior l’actuació de la Delegació del Govern a València» en aquest afer. Les diputades també pregunten per què el Govern espanyol «permet concentracions contra manifestacions democràtiques, legals i autoritzades mentre prohibeix concentracions contra les manifestacions de tall feixista del 20 de novembre o del 20 d’octubre». I recorden, per últim, que abans de la manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre aquell dia a les 18 hores al centre de València, hora a i lloc en què també es va convocar una altra marxa per part de la Coordinadora Obrera Sindical –ambdues manifestacions clarament antifeixistes–, la Policia espanyola va requisar banderes estelades als manifestants. «I en canvi, hi ha imatges i vídeos d’actes oficials pel matí en què es veu policies nacionals davant manifestants que portaven diferents tipus de simbologia feixista. Per què aquests símbols no van ser requisats? Per què no es va procedir a la identificació d’aquestes persones?».
Per últim, fent un balanç més general, les diputades pregunten al Govern espanyol per la impunitat dels delictes d’odi comesos pel feixisme al País Valencià al llarg de la història recent i, «en cas afirmatiu, què s’està fent o què es pensa fer al respecte». Més directa és la pregunta en què es planteja, al mateix Govern espanyol, si «considera que existeix connivència entre agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat amb ultres i feixistes al País Valencià» i, en cas afirmatiu, «quina actuació disciplinària o penal s’està duent a terme contra ells». Aquesta pregunta està relacionada amb una altra, també formulada per Bassa, Carvalho i Rosique, que és «com justifica el Govern espanyol que fa pocs dies la Policia Nacional de Paterna condecorara un conegut ultra», en referència al dirigent d’España 2000, José Luis Roberto.
