La platja del Cap Negret, a Altea (la Marina Baixa), posseeix un elevat valor geològic, ja que és, junt amb les illes Columbretes i el volcà de Cofrents, un dels tres paisatges volcànics del País Valencià.
Aquestes roques volcàniques que donen nom a la partida, corresponen al coll d’un antic volcà submarí que va entrar en erupció fa uns 220 milions d’anys. En aquell moment, la Terra encara estava formada per un únic supercontinent, Pangea, que va començar a fragmentar-se en un procés tectònic que conduiria a la formació dels continents actuals. Aquestes enormes fractures emeteren grans quantitats de magma, i aquest aflorament volcànic és una magnífica evidència del començament d’aquest procés clau en la història geològica de la Terra.
Durant aquest procés, les plaques africana i eurasiàtica tancaren una part de l’antic mar de Tetis per a formar la mar Mediterrània. Tot i això, el nivell de les seues aigües ha variat contínuament al llarg de la seua existència. Així ho demostra aquesta platja, d’uns 100.000 anys, on s’observa una extraordinària riquesa d’espècies fòssils, i concretament, la màxima concentració d’exemplars del gasteròpode Strombus bubonius de tot el litoral peninsular. La presència d’aquests fòssils propis de climes més càlids indica que la temperatura de la mar i global era superior a l’actual, el que suposava al mateix temps un nivell de la mar més elevat a causa del desglaçament dels casquets glacials.
L’entorn marí de l’aflorament volcànic alberga una elevada biodiversitat en un espai únic, on es combinen extenses taques de posidònia i arena amb talussos submarins i zones d’aigua cristal·lina repletes de fauna marina: xicotets crustacis ermitans, caragols i estreles de mar i infinitat d'acolorits peixos hi troben refugi.
El 2020 l’aflorament volcànic i la platja fòssil del Cap Negret van ser declarats Monument Natural pel seu interés científic, cultural i paisatgístic.