Representants de la indústria aeroespacial del País Valencià s’han reunit aquest dijous amb el nou comissionat designat pel Ministeri de Ciència i Innovació per a coordinar el Perte Aeroespacial, Miguel Belló.
Belló és l’encarregat de promoure les iniciatives que ajuden a desenvolupar la indústria aeroespacial a l’Estat espanyol. El pla té assignats més de 4.000 milions d’euros adreçats a impulsar projectes vinculats amb el sector, segons han indicat des de la Generalitat.
La trobada s’ha celebrat al museu de les Ciències de València i ha comptat amb l’assistència dels integrants de la Mesa de la Indústria Espacial i Aeronàutica del País Valencià: l’Associació Espai Aero, l’Associació d’Enginyers Aeronàutics del País Valencià i Redit, sigles en castellà de la Xarxa d’Instituts Tecnològics del País Valencià.
A més, hi ha participat la directora de l’Aeroport de Castelló, Blanca Martín, i representants del Consorci VALSpace. Quan ha acabat la reunió, les persones assistents s’han trobat amb el director general de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Antonio Torres, responsable de la instal·lació que dedica una part significativa de l’espai del Museu de les Ciències a la temàtica aeroespacial.
La reunió estava presidida pel comissionat, Miguel Belló, i per la secretària valenciana d’Economia Sostenible, Empar Martínez Bonafé, que ha destacat l’avançat grau de maduresa de les iniciatives aeroespacials valencianes. «La indústria aeroespacial valenciana està liderant clarament els avenços d’aquest sector a nivell estatal i fins i tot europeu. Cal sumar forces, i la Generalitat s’ha convertit en una peça decisiva per a assolir la consolidació d’aquests projectes», ha dit.
Pel seu compte, Marín ha explicat que «a finals del 2022 i principis del 2023 començarem a veure els fruits, i això serà un salt qualitatiu en competitivitat de la indústria valenciana a nivell global». Segons Belló, d’altra banda, «cal assolir que la col·laboració público-privada es convertisca en un únic engranatge suficientment potent com per a donar l’impuls i el suport incondicional que necessita aquest sector estratègic. És igual d’important la formació especialitzada i la transferència de coneixements per a poder dur a terme amb èxit tots els projectes».
El Perte Aeroespacial abasta 18 iniciatives, la més destacada de les quals és la creació i la ubicació de la seu de l’Agència Espacial Espanyola, a la qual opta Elx, entre altres candidatures. Un dels objectius del comissionat és seguir el disseny, el desenvolupament i l’adjudicació de totes les accions incloses al Perte Aeroespacial, ajudant les empreses del sector a realitzar els seus projectes. A més, s’encarrega de coordinar les relacions amb els distints ministeris que tenen competències en aquest Perte, amb les comunitats autònomes i amb la indústria.
L’Associació Espai Aero, que forma part de la Mesa de la Indústria Espacial i Aeronàutica valenciana, és l’encarregada de realitzar el mapeig de col·laboracions i dona suport a la Generalitat col·laborant en el disseny del pla tractor estratègic espacial del País Valencià.
Actualment, desenvolupa iniciatives per a millorar la funcionalitat i l’operativitat d’entorns com ara els ports, l’urbanisme, les emergències i l’agricultura a partir d’informació d’alt valor procedent dels satèl·lits.
L’associació aglutina diverses empreses i lidera projectes en fase de finalització, com ara el del PLD Space, empresa privada nascuda a Elx que ha dissenyat els primers coets de l’Estat, un dels quals, el MIURA 1, es llançarà al desembre del 2022.
Una altra de les empreses importants és Arkadia Space, que produeix sistemes de propulsió química per a vehicles espacials a base de combustibles verds. Pel seu compte, Comet Ingeniería desenvolupa estructures espacials i aeronàutiques, plataformes, llançadores i antenes desplegables espacials, i està desenvolupant un màster espacial que es posarà en marxa al 2024. Pel que fa a DAS Photonics, treballa en el desenvolupament de sistemes fotònits per a satèl·lits. I Nax, start-up valenciana, treballa en 17 països processant i modelant la informació procedent dels satèl·lits.