El Palau de Forcalló, situat al barri del Carme, a València, enfront de l'antic convent del Carme, és la seu del Consell Valencià de Cultura des de l'any 2000, quan fou restaurat.
Aquesta residència senyorial, que va ser construïda el 1864 pel mestre d'obres Lluís Pesetto per encàrrec de Salvador Rubert, mostra l'estil academicista de l'època.
Rep el nom d’un propietari posterior, un aristòcrata procedent de Calzada de Calatrava, ja que aquest llinatge és originari de Ciudad Real. Després va passar a mans de l'Orde dels Trinitaris.
Ocupa una superfície de 825 m² i està compost de planta baixa i dues altures. La porta d'entrada, formada per un arc rebaixat dona accés a un ampli vestíbul, on hi ha l’escala. Al fons, una porta envidrada s'obri a un gran jardí.
Al primer, està la Sala Noble, decorada amb pintures d'estil neoclàssic emmarcades en panels rectangulars sobre un sòcol de jaspi.
La façana presenta una estructura acadèmica molt simètrica. A la planta baixa, sobre un sòcol de pedra, hi ha dues finestres, una a cada costat de la porta principal. Al primer pis o principal, un gran balcó corregut de forja i dos balcons més estrets en cadascun dels extrems. Al segon, cinc balcons de forja.
El jardí, ubicat a la part posterior, és un pati tancat a l'estil dels hortus conclusus de tradició clàssica i mediterrània. Al centre, en la intersecció dels dos eixos que divideixen el jardí en quatre parts, hi ha una font alimentada per les séquies adossades als costats que rememoren els jardins interiors d'inspiració islàmica. Un espai fresc i plàcid, aïllat del soroll de la ciutat, distribuït en quatre parterres delimitats per bardisses vegetals, on creixen arbres ornamentals d’ombra, com ara moreres i tarongers. Les pèrgoles laterals, recobertes amb plantes enfiladisses i els grans testos amb llorers i tarongers nans, destaquen enmig de la verdor de la vegetació i el converteixen en un lloc d'un atractiu especial.
