El 12 d’octubre del 1987 van morir cinc persones i trenta-quatre van resultar ferides de diversa consideració a causa de l’explosió d’una caixa metàl·lica que contenia petards de pólvora preparats per a un xicotet canó en les festes de moros i cristians del Campello (l’Alacantí). L’esclat es va produir poc abans de les 8 h, quan es desenvolupava el primer acte de les festes, al costat de la Illeta, una torre sentinella del segle XV, i la caserna de la Guàrdia Civil. La tragèdia podria haver estat més gran, ja que al lloc s’hi havien concentrat al voltant de 2.000 persones.
El Campello estava en festes i comptava amb l’ajuda de la vila de Mutxamel. Als peus de la Illeta, els «cristians» intentaven repel·lir l’atac dels «moros» que desembarcaven en aquell moment. Amb un puro encenien el canó, que pertanyia a la comparsa mutxamelera d’Els Templers, i feien explotar els petards al seu interior.
Al costat del canó hi havia una caixa metàl·lica hermèticament tancada de la qual es treien els petards. Molta gent no va arribar a sentir l’explosió, només recorden una llum encegadora i la visió de cossos volant pels aires. L’ona expansiva va destrossar cinc persones i va llançar les seues restes a més de 50 metres de distància.
La resta dels assistents van fugir com van poder enmig dels vidres de les finestres de les cases del voltant i els cotxes travessats per la metralla. Quan va desaparéixer el fum es va fer més palesa la tragèdia. S’hi van viure escenes dantesques, i es van produir desmais i lipotímies. Va arribar la policia i les ambulàncies van començar a evacuar els ferits més greus a la Fe de València en helicòpter. Tota la zona va ser acordonada i van començar a aplegar-s’hi curiosos atrets per la detonació i les sirenes. L’Hospital General va fer una crida d’urgència per a la donació de sang i es van recollir 42 litres. Es va haver de trucar al personal lliure perquè acudira d’urgència.
Van resultar morts Diego Igual Cascales, guàrdia civil del Campello, de 43 anys, que gaudia d’un permís per a les festes; Manuel Nicanor Rodríguez Pérez, de 29 anys, de Torrejón de Ardoz (Madrid); Rafael Climent Tena, de 22 anys; Rafael Alberola Martínez de 25 anys, i Juan Carlos Aracil Fuentes, de 18 anys, tots tres últims de Mutxamel. A excepció de Rafael Climent, que va faltar quan era traslladat a l’hospital de l’Insalud d’Alacant, les quatre víctimes restants van perir a l’acte i els seus cossos van quedar escampats en un radi de 50 metres, segons testimonis presencials.
«Era el primer acte de les festes i la novetat d’aquest any», va comentar l’alcalde en una conferència de premsa celebrada quatre hores després de la tragèdia. «Hi havia molta animació en els dos bàndols, moros i cristians, davant la torre de la Illeta, jo em vaig separar uns cinc passos del canó i en aquest moment es va sentir una gran explosió».
No se sap si va ser una espurna o si l’explosió es va produir per simpatia. El que queda clar és que quan van moure el canó, aquest va quedar molt a prop de la caixa de pólvora i va acabar detonant. La caixa havia estat utilitzada al començament del mes de setembre en les festes de Mutxamel sense cap problema, segons va manifestar l’alcalde d’aquesta localitat, Fernando Ripoll.
L’ajuntament va suspendre les festes i va declarar tres dies de dol oficial. A Sant Vicent, es va suspendre l’ús de pólvora.
La tragèdia del Campello segueix viva en la memòria. Cada vegada que s’acosta el Desembarcament d’aquestes celebracions és inevitable reviure aquells duríssims moments. La manca de mesures de seguretat va eixir molt cara.
Fonts: Joaquín Genis, «Cinco personas, muertas y otras 34 heridas al estallar una caja de pólvora, en la localidad de Campello», El País, 1987 / José Antonio Rico, «Estallido de dolor en la memoria», Información, 2012
