La Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València ha organitzat unes jornades per a debatre la vinculació de Joan Fuster amb la disciplina, en el marc del centenari del naixement de l’escriptor, segons ha informat la institució acadèmica.
Així, aquest divendres 7 d’octubre arranquen les sessions amb una conferència de Toni Mollà i un debat sobre la relació de Fuster amb la sociologia.
Les jornades, coordinades pel professor Rafael Xambó, se celebren al saló d’actes de la Facultat de Ciències Socials i la sessió inaugural està prevista per a les 10 del matí. A continuació, Toni Mollà, llicenciat en Periodisme (UAB) i doctor en Sociologia (Universitat de València), dissertarà sobre «La invenció de la identitat». Mollà és autor de Converses inacabades amb Joan Fuster i Escrits contra el silenci. Moderarà Albert Moncusí, professor d’Antropologia Social i degà de la facultat.
«Joan Fuster i la sociologia valenciana» és el títol de la taula redona que començarà les 12 hores, amb els professors de Sociologia Rafa Castelló, Sandra Obiol i Rafa Xambó. Moderarà Francesc J. Hernández Dobón. D’acord amb els organitzadors, Joan Fuster és l’intel·lectual valencià «més fecund, lúcid, rellevant i influent del segle XX, amb una marcada incidència en el conjunt de la cultura catalana».
«La seua convocatòria a la generació de joves universitaris dels anys seixanta i setanta perquè s’ocuparen d’estudiar la pròpia realitat des d’una òptica nova, allunyada dels tòpics de la burgesia valenciana i el franquisme retrògrad, va tindre una resposta entusiasta i rigorosa que va conduir a l’emergència d’investigacions, tesis, llibres, articles, revistes que van suposar un fort impuls de les ciències socials a el País Valencià. Disciplines com la sociologia, l’antropologia, l’economia i la història van experimentar un desenvolupament notable en el que podríem considerar pròpiament com la primera generació valenciana de científics socials», afirmen.
La influència de la seua obra va generar importants debats entre els joves acadèmics. «La seua reflexió sobre el País Valencià va ser germinal i impossible de bandejar en qualsevol anàlisi, i les seues aportacions a les anàlisis social, cultural, polític i econòmic van obrir un camí de propostes del com s’han beneficiat nombroses investigacions», ha assenyalat.
