Lara Romero Giner (Tavernes de la Valldigna, 1984) és regidora de Turisme, d’Esports, Participació Ciutadana i Diversitat i tercera tinent d’alcaldia a l’Ajuntament de la seua localitat, que compta amb 17.000 habitants i que s’ubica a la comarca de la Safor. Fa poc, un vídeo seu defensant el valencià es va fer viral. En les festes del poble, una senyora del públic li va exigir que parlara en castellà, però Romero, militant i regidora del PSPV, li va dir que s’estimava la seua llengua. Parlem amb ella d’aquest episodi, que reconeix que no esperava que tinguera tant de recorregut.
-Abans que res, m’agradaria que es presentara. Qui és vostè, quina és la seua professió, quan va entrar en política…
-Soc professora, per a mi la política és totalment vocacional. M’he dedicat tota la vida a la meua professió, que és ser professora d’anglès de secundària. En política vaig entrar, d’alguna manera, perquè sempre he tingut eixa vocació de servei i d’intentar millorar la vida de les persones en qualsevol àmbit i context. En l’època estudiantil, el revol de Zapatero va marcar un punt d’inflexió en les meues inquietuds. Jo admirava la seua valentia per intentar canviar la societat amb polítiques més justes, per exemple amb les dones i amb les persones del mateix sexe. Això va fer que fera un pas endavant, em vaig afiliar a les Joventuts Socialistes i després vaig ingressar com a militant del partit. I fins ací.
-Vostè mateixa va penjar un vídeo al Facebook reflectint l’anècdota referida. Què va ocórrer exactament?
-Primer he de dir que abans que jo va parlar l’alcalde, també en valencià, com jo. A ell no el van interrompre i a mi sí. Crec que això s’ha de ressaltar. Pel que fa al que em va passar a mi, jo estava fent el meu discurs donant la benvinguda a les diferents corals. Per situar-nos, el festival de corals complia el seu novè aniversari. És un moment molt bonic, en què poses en valor la transmissió musical de la cançó valenciana, en què celebres que, gràcies a eixa transmissió els joves de hui mantinguen vives eixes cançons… Al final, som el que escoltem. I ací vivim en valencià. La meua mare cantava moltes d’eixes cançons que també canten grups de música tradicionals actuals que les han mantingut i que fan que la nostra llengua continue tan viva.
-Sap qui era, la senyora del públic que li va demanar que parlar en castellà?
-No. Es va alçar de peus. Ella i l’home. Però no va ser només aquella senyora. Segons abans que verbalitzara “en espanyol, en espanyol”, se sentien xiulits. I en el punt àlgid, quan la senyora s’alça i gesticula amb els braços cara a l’escenari, jo m’adone que la senyora s’adreçava a mi a crits. I vaig sentir allò de “en espanyol, en espanyol”. I clar, amb tota la temprança, perquè em considere una persona prudent, potser això em va fer saber respondre. Perquè no tot val. Per responsabilitat política, al final nosaltres representem al poble i el meu poble és valencià. No podia permetre que ens increparen i que atacaren, una vegada més, la nostra llengua. Som un poble plural, la gent de Tavernes és molt hospitalària, i que jo decidira parlar en valencià és inqüestionable a dia de hui. Si una persona se m’adreça en castellà no tinc problema a respondre en castellà, en anglès, o fer tot el possible perquè hi haja una comunicació fluïda. Però clar, en un discurs amb qual si represente una institució com l’Ajuntament no he de demanar permís per parlar en la llengua amb què he crescut, amb què m’he criat i amb què em sent identificada.
-S’esperava tantes reaccions?
-Evidentment, no. Soc una persona, a més, que no seguisc massa les xarxes socials. I em vaig adonar de l’envergadura que tenia tot açò quan companys meus de l’institut em deien el que comentava la gent, i em transmetien que se sentien orgullosos de la meua resposta i de la meua manera, deien, de representar-los. A l’endemà de les corals és cert que vaig rebre per Facebook sis o set missatges de gent de Tavernes, a una de les quals admire moltíssim, i per a mi va ser molt especial. Eixa persona en concret em va dir que no escrivia mai en xarxes socials, però que estava present en l’acte i que admirava la manera com vaig defensar allò nostre, la nostra llengua, i també i l’educació i el talant per trobar les paraules amb què vaig contestar. Això és molt especial. Quan comences a rebre cridades, whatsapps, felicitant-te… Jo vaig penjar el vídeo perquè normalment, el certamen es grava íntegrament tots els anys. I vaig demanar al tècnic que em passara el tall. Volia que es visibilitzara eixe moment. Que la gent sàpiga que estem ací per a defensar el nostre poble, la nostra llengua i la nostra identitat valenciana. Ningú no ens pot fer abaixar el cap. I allò del Twitter ja m’ha sobrepassat amb tants retweets i comentaris tan bonics.
-Aquests casos són molt freqüents als municipis turístics. Era la primera vegada que li passava una cosa així?
-A mi sí.
-Li han arribat queixes d’aquest tipus de persones que hagen patit comentaris com el que va patir vostè contra la llengua?
-És cert que, arran d’això, he llegit comentaris i m’han arribat comentaris de molta gent que sempre acostuma a sentir altres persones que els exigeixen que parlen “en espanyol”. Però és que el valencià no és una llengua espanyola? Al final, nosaltres sumem a la diversitat cultural del nostre país.
-Al seu mur de Facebook alguns veïns, amb comentaris al post del seu vídeo, justificaven que Tavernes ha d’atraure els turistes castellanoparlants i que seria comprensible limitar l’ús del valencià. Què en pensa?
-Pense que l’acte va estar tot coordinat i presentat amb les dues llengües alternades, i que el meu moment era el meu moment, i qui havia de decidir si parlava en valencià o en castellà era jo, tal com he fet sempre al meu poble. Al meu poble m’adrece en valencià. I si he de parlar en castellà perquè no se m’entén ho faré, però m’adreçava al públic en general i no entenia la necessitat d’haver de parlar en castellà. Quan es repeteix aquest discurs de “en espanyol” pense en la cançó de Raimon, “Vinc d’un silenci”. I hem d’intentar fer eixe acte de reflexió com a poble, perquè qui perd els orígens perd la identitat. Per això cal aprofitar les oportunitats de visibilitzar i enfortir la llengua.
-En termes de política municipal, quina és la situació del PSPV al seu municipi?
-Vam fer un pacte de govern a Tavernes de la Valldigna. Som 10 regidors de govern, huit de Compromís i dos del PSPV, tot i que la majoria absoluta està en nou, perquè la corporació té 17 representants.
-El cert és que al seu partit, al PSPV, no tothom té la mateixa actitud envers la llengua. Creu que el PSPV defensa el valencià tant com caldria?
-Jo pense que sí. Al final, les interpretacions partidistes estan sempre un poc condicionades, però diria que el PSPV fa una tasca extraordinària i la defensa del valencià és inqüestionable.
-Ho dic, per exemple pel fet que el president Ximo Puig s’adreçara als il·licitans en castellà durant el Misteri d’Elx, festa que se celebra de manera continuada des de fa 500 anys en valencià. Allò va molestar bastant. Què en pensa?
-El president, possiblement, adequa el seu discurs al poble o a la província en la qual es troba. Ell és molt respectuós en eixe sentit, i crec que traure una cosa puntual del seu context és molt aventurat. Ximo Puig és ple defensor de la llengua, ell més que ningú ha defensat el valencià perquè ha crescut en valencià al seu poble, a Morella. I a nosaltres sempre se’ns dirigeix en valencià. I sempre que té l’oportunitat intenta vehicular respectant les dues llengües per la convivència de les dues a la Comunitat Valenciana. Això no vol dir que, depenent de l’acte institucional en què estiga, ell considere que ha d’utilitzar una llengua o una altra. Però Ximo Puig és una persona molt, molt valenciana i que defensa la llengua per damunt de tot.
