Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Sandra Bernabeu Borja, (Xàtiva, 1989 és doctora en Història Medieval per la Universitat de València. Ha participat en el procés d’estudi de la toponímia de Castelló (Ribera Alta) amb l’Informe sobre la tradició històrica i lingüística de la denominació de Castelló, una recerca que ha sigut utilitzada jurídicament per a defensar la toponímia actual d’aquesta localitat, Castelló, que ha arribat a identificar-se fins amb onze noms diferents. Parlem amb ella sobre els orígens d’aquest conflicte toponímic.
-Com a doctora en Història Medieval, li ha tocat dedicar-se a la història de la toponímia de Castelló (Ribera Alta). Ha sigut vocacional o excepcional?
-Ha sigut excepcional. Jo no em dedique a la toponímia, sinó a fer recerca sobre les relacions sociopolítiques entre les elits valencianes i la monarquia dels Trastàmara. A mi, aquest tema de la toponímia m’ha tocat perquè treballe fonts històriques relacionades amb el govern municipal. Per això, des del Departament d’Història Medieval de la UV, es va considerar que jo era la persona idònia per estudiar-ho. També perquè conec la problemàtica: soc de Senyera, un poble situat al costat de Castelló.
-Ha viscut en persona el conflicte toponímic de Castelló en persona, per tant?
-Sí, perquè he anat a l’escola de Castelló, ma mare també és d’allà i, per tant, m’agafa molt a prop. També he de dir que vaig nàixer el 1989 i va ser als noranta quan més problemàtica hi va haver. Jo era molt xicoteta. Sé que és un tema que generava conflictivitat. Hui potser no tant, però sabem que és un tema que enfadava la gent. En tot cas, jo he treballat aquesta qüestió des d’una perspectiva documental i històrica.
-Com?
-Documentant des de quan es va distingir el poble com «Castelló», acreditant com ha anat canviant la vila d’estatut jurídic –perquè no sempre ha sigut una vila… m’he centrat, sobretot, en el contingut documental i d’arxiu.
-Què és el que més li ha cridat l’atenció en tot aquest procés d’estudi i de recerca?
-Hem pogut documentar fins a 11 topònims originals sobre el poble. És un conflicte, per tant, que és històric. Que hi haja fins a 11 topònims originals no deu ser gens habitual.
-Segons la seua recerca, a què es deuen eixos canvis?
-En primer lloc, i aquesta és una de les claus de l’estudi, cap nom no s’ha consolidat. Per dos motius. Primer, perquè els estatuts jurídics de la vila han anat canviant. Això ha fet que la realitat documental sempre haja estat externa, perquè quan la monarquia va voler identificar Castelló s’hi referia com a «Castelló de Xàtiva» fins el segle XIX. Quan a Castelló se li afegeixen noms es fa sempre des d’un punt de vista administratiu amb l’objectiu de localitzar el poble. El segon motiu és la guerra oberta per motiu de «Vilanova de Castelló» o «Castelló de la Ribera», però això ja és del segle XX.
-Per als que no som experts: a què es refereix, exactament, quan parla d’estatut jurídic?
-Nosaltres estem acostumats als municipis i a les pedanies, però aquesta realitat va arribar al segle XIX. Dos segles abans, la monarquia castellana ens va absorbir, ens va llevar els furs i ens va imposar el sistema jurídic castellà, i és aleshores quan el territori es configura en municipis i aldees, que eren el precedent de les actuals pedanies. Per tant, cal fer referència a l’ordenament jurídic dels furs de la Corona d’Aragó. El primer estatut jurídic que va tindre Castelló quan va ser conquistat per Jaume I va ser el d’alqueria, que era conforme es denominava en època musulmana. I des del primer moment, el terme de Castelló va estar adscrit a la ciutat de Xàtiva jurisdiccionalment. És a dir, Castelló no era un municipi, sinó que depenia de Xàtiva, que era una vila.
-Per tant, quin estatut jurídic tenia Castelló en el moment en què va ser conquerida pels cristians?
-Els cristians no consideraven Castelló com un «lloc», que era un estatut jurídic pròpiament dit. O, almenys, no consta així en la documentació fins al 1321. Per tant, Castelló va ser considerat terme o alqueria durant uns setanta anys, perquè en aquest terreny hi hauria una agrupació de poquetes cases. Si a principis del segle XIV Castelló passa a ser considerat lloc és perquè la població estava creixent, i des de la mentalitat cristiana ja era concebut com un lloc, tot i que depenent sempre de Xàtiva en termes jurisdiccionals. Les magistratures de Xàtiva eren les que tenien tot el poder sobre aquest lloc.
-Fins quan va estar lligat Castelló a Xàtiva?
-Fins al 1587, quan hi ha el famós privilegi del 3 d’octubre en què se segrega de Xàtiva i passa a ser una vila pròpiament dita. És aleshores quan, des de la nostra mentalitat, podem considerar que Castelló es converteix en municipi, amb magistratures pròpies i tot un organigrama propi d’autogovern.
-Castelló ja va mantenir l’estatut des d’aquell moment? O va anar variant?
-Castelló és vila des de 1587, i va variar, com no, a partir del 1707, quan se li va degradar aquell estatus. Ens van llevar els furs, l’ordenació jurídica i territorial de la corona d’Aragó va desaparèixer per complet i Felip V, per recompensar a Carcaixent per la seua fidelitat durant la Guerra de Successió, li concedeix Castelló, que passa a ser aldea i a dependre de Carcaixent. De fet, és curiós que als documents notarials es llegeix «Castelló de Carcaixent». Aquesta distinció durarà fins al 1735.
-Què va passar en aquell moment?
-Les magistratures de Castelló, tot i que depenien de Carcaixent, es van conservar i van passar aquests anys reclamant la finalització d’aquest greuge per a recuperar la seua autonomia, per dir-ho d’alguna manera. Això ho van aconseguir el 1735. Després de vàries sol·licituds, el rei, a canvi de diners, va conferir a Castelló l’estatut de municipi, perquè en aquell moment ja es pot parlar de municipi.
-I des de llavors ja hi ha continuïtat?
-Sí. Però és molt important entendre els diferents estatuts jurídics. I també el fet que quan a Xàtiva li canvien el nom per San Felipe el 1707, quan Castelló passa a dependre de Carcaixent, la monarquia es refereix a Castelló com «Castelló de San Felipe». La realitat era aquesta. Fins al segle XIX, «Castelló de Xàtiva» sempre ha estat en la documentació.
-Ja sé que s’escapa del seu camp d’estudi, però vostè que ha investigat sobre la tradició toponímica del poble, com ha viscut la denúncia feta des de Castelló de la Plana contra la denominació simple de Castelló aprovada a la localitat de la Ribera Alta?
-Castelló és un topònim molt freqüent i, per tant, pot ser problemàtic perquè n’hi ha molts. Però aquest conflicte jurídic no entra en el meu camp de coneixement.
-Castelló, en tot cas, ja havia comptat anteriorment amb aquesta distinció.
-En el llibre de repartiment ja apareixia el topònim «Castelló», o en el famós privilegi de finals del XVI apareix la denominació «vila de Castelló» 31 vegades.
-Vila de Castelló?
-En el privilegi de segregació de Xàtiva apareix la denominació «vila de Castelló», i la gent partidària del nom «Vilanova de Castelló» sempre cita aquest privilegi com a referència. Però no hi posa «Vilanova de Castelló», sinó que, per a diferenciar-se de Castelló de la Plana quan anaven a les Corts parlamentàries del Regne de València, on compartien seient a l’estament reial, una és la vila «nova» de Castelló, la de la Ribera; i l’altra és la vila «vella», l’antiga, la de la Plana. Però alguns s’han agafat a aquest privilegi per defensar el terme «Vilanova de Castelló» quan, realment, 31 vegades es llegeix «vila de Castelló». Queda claríssim.
