Tots els pobles tenen tòpics per definir-los. A Alacant en tenim dos de ben coneguts. El primer, prou antic, «alacantins, borratxos i fins», fa referència, amb cert orgull indissimulat, a ser de ciutat, en oposició al menystingut món rural. L’altre, que «els alacantins són meninfots», és prou més recent i definitori d’un poble que viu aliè o d’esquenes als seus interessos. Ambdós han fet fortuna i tenen, és clar, un rerefons de veritat. I sí, és cert que la ciutadania alacantina no és precisament participativa. Tal volta la guerra civil i la postguerra, tan cruels amb el poble d’Alacant, l’últim reducte de la segona República, ens deixà sense alè social. La passivitat davant els erràtics o corruptes governs municipals dels últims anys, la destrucció dels signes d’identitat que ens ha desdibuixat com a poble o la permanent i mal argumentada queixa contra València, en són mostra. Però enmig d’aquest erm, naixen flors. Projectes, accions, espais de participació, espais de comunicació… són senyal de nous temps. La ciutat desperta, la ciutat somnia, la ciutat respira.
Un d’aquests projectes esperançadors –i no és l’únic- és la Plataforma i l’Associació Salvem el nostre Patrimoni. Un col·lectiu que es mou entre les xarxes socials, els carrers i les places –i, quan cal, els despatxos- per lluitar per la dignificació del malmés patrimoni material i cultural alacantí. Amb ells, de forma col·lectiva com els agrada treballar, hem mantingut una conversa:
El 10 de juny de 2019, naix a Facebook el grup Salvem el Nostre Patrimoni. Pensàveu, les persones que el vau obrir, que arribaríeu a prop de 2.000 seguidors, i molts d’ells ben actius?
A dir veritat, quan vam obrir el compte de Facebook, no ens vam plantejar quantes persones ens seguirien, però sí que les xarxes eren un bon mitjà per donar-se a conèixer. Per això, esperàvem un bon ressò i màxima recepció, no només de persones conscienciades amb la nostra causa, també compromeses amb ella. Però, encara que el nombre de seguidors siga raonable, ens sembla insuficient, i més insuficient encara el de persones compromeses i actives. I és que hi ha tant per fer!
Com es va gestar la idea de crear el grup?, i com ha anat creixent el nombre de seguidors?
La idea de crear un grup de debat sobre el patrimoni va sorgir precisament en observar la gran quantitat de persones que es queixaven a les xarxes dels excessos comesos a la nostra ciutat per aquest i anteriors governs municipals. Amb la convicció que Alacant ha anat perdent la seva memòria com a ciutat, que ha anat despersonalitzant-se resignada davant la voluntat dels polítics de torn, vam pensar que era necessari un canvi d’actitud dels polítics, i açò depenia en gran mesura de l’actitud de la ciutadania. Així que el compte de Facebook va ser com obrir una finestra per anar més enllà dels laments, per posar-se en acció i tractar d’impedir els excessos que s’estan fent sense el nostre permís. Està demostrat que les actituds dels polítics elegits pel poble poden canviar quan el poble es mobilitza. Això és la Democràcia, la participació de la ciutadania en les decisions que els afecten, i per sort també tenim mitjans legals. Creiem que aquesta filosofia és el que ha donat peu al fort augment de seguidors al nostre grup.
El vostre nom ja és tota una declaració de principis. Però, per deixar-ho clar, parlem del patrimoni de la ciutat d’Alacant?, de la comarca?…, on es troba la vostra frontera, si és que n’hi ha?
Tant l’Associació Salvem el Nostre Patrimoni (SNP), creada per la necessitat de disposar d’un estatus que donara entitat jurídica al grup i a les seues accions, com la Plataforma SNP al Facebook són d’àmbit valencià, del País Valencià; però naixem per donar resposta a l’amenaça permanent de destrucció continuada del patrimoni del nostre entorn més immediat. Ens dol i ens preocupa la manca d’una mirada institucional capaç de posar els interessos de la nostra herència cultural i patrimonial per damunt dels comercials. Salvar el nostre patrimoni cultural no és convertir-lo en parcs temàtics per a turistes!
És clar, però què enteneu per patrimoni? Per què és tan important salvar i conservar el patrimoni d’un poble?
Patrimoni és tot allò tangible i intangible que representa la cultura, la memòria i la identitat d’un poble; des d’allò immaterial, com la llengua, fins a allò material, com els seus edificis o monuments, passant pels seus béns naturals, tals com aiguamolls, arbrat, paisatge o jardins, sempre que hagen format o formen part de pràctiques socials, se’ls atribuïsca valor en ser transmesos, i siguen susceptibles de ser resignificats d’una època a una altra, d’una generació a les següents.
A més de cultura, identitat i memòria, patrimoni són també les relacions entre les persones i l’espai on viuen; és la recreació de la vida: la que vam ser, la que som i la que serem. La nostra societat necessita aquestes referències, i per això la importància de salvar, de protegir el nostre patrimoni: el del passat i el que estem creant per al futur. En caminar per la nostra ciutat, transitem per llocs que abans han estat recorreguts per molta gent que ha deixat la seua empremta, sabent, o sense saber-ho, que altres persones seguiran recorrent i marcant. Formem part d’aquest entramat cultural que ens acompanya i modela la nostra vida. La definició de patrimoni ha anat canviant, com també la de cultura. Tots dos, patrimoni i cultura, conformen la nostra identitat que, juntament amb la memòria compartida, ens resignifiquen de manera constant. Vivim temps de resignificació continuada, d’urgència d’identitat. La salvaguarda del patrimoni és, doncs, la nostra responsabilitat individual i col·lectiva.
I per què tantes persones consideren que el patrimoni alacantí està en perill?
Només cal mirar al voltant, veure la deixadesa extrema que pateix la ciutat, per ser conscients del perill. Blanc i en botella si, a més a més, has presenciat o descobreixes en les xarxes, com han anat desapareixent senyes de la nostra identitat, siguen edificis enderrocats (la Duaneta, el Cinema Capitol, el Cinema Monumental, la Comandància de Marina…); o escultures, com la dels Màrtirs de la Llibertat; o fins i tot elements per al benestar de la ciutadania, com arbrat, jardins, espais o vistes marines… Per no parlar del patrimoni immaterial, com la llengua, tan maltractada per les institucions alacantines…
No tot és salvar el patrimoni de la desaparició o la desvirtuació, després s’ha de donar vida i gestionar allò que tenim, i que és de tots… Una mica complicat, no?
Sí, és especialment complicat gestionar quan els projectes de recuperació i restauració de qualsevol unitat patrimonial, amb possibilitats o potencialitats d’ús, es fan sense un pla paral·lel definitori d’especialització d’usos. Plans que haurien de condicionar aspectes clau de les solucions restauratives a desenvolupar. Moltes vegades, en no haver-se tingut en compte la gestió i l’ús futur, es fan restauracions que acaben limitant, impedint o no fent possibles o compatibles alguns usos.
Cert, com ha passat amb la restauració del Panteó Guijarro i capella (sobre els murs del qual van ser afusellats els Màrtirs de la Llibertat el 1844), que, després de restaurat, ha tornat a decaure.
Quins exemples de patrimoni fora de perill, ben conservat i ben gestionat tenim? Si és que en tenim -i espere que sí-.
En el sentit de l’anterior resposta, un exemple de bona pràctica de salvaguarda patrimonial amb èxit, al mateix temps que bona gestió i definició d’un contenidor cultural, podria ser la restauració de l’antic Hospital Provincial per a la seua conversió en Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ).
Sí, és un bon exemple i, potser, excepcional. Parleu-me ara del patrimoni que reclama salvament urgent…
Hi ha tant per fer a la nostra ciutat i voltants, tant per salvar, que anem centrant-nos en allò que considerem més urgent.. Per exemple, lliurar la Font de Llevant, i cinc edificis del voltant emparats pel Catàleg de Béns Protegits, com també la nova Estació del Tram, dels danys irremeiables de les mascletades a la Plaça dels Estels; hi ha uns altres llocs per disparar-les sense danyar el nostre patrimoni, per què entossudir-se a destruir el poc que ens queda? També volem que la gestió del Castell de Santa Bàrbara torne a ser pública, no privada, com més prompte millor; no té cap sentit la inversió de diners públics perquè una empresa privada s’emporte els beneficis, fins i tot programant activitats i usos irrespectuosos amb el nostre principal emblema històric. Així mateix, hem intentat per mitjans administratius que l’Ajuntament no done més llicències per obrir quioscs i vetlladors al Passeig de Canalejas quan ja es compta amb una àrea de restauració més que suficient; donem tot el nostre suport a la plataforma Salvem el Far, que lluiten perquè no s’instal·le un restaurant al vell far del Cap de lHorta, amb els perjudicis ambientals que comportaria en aquest espai natural protegit. I també estem preocupats per la conservació de les torres de lHorta d’Alacant, pel projecte municipal de creació d’una sala per a exposicions i esdeveniments a l’antiga refineria La Britànica… Volem que els passejos i parcs siguen sans i saludables, i que la ciutat no vaja perdent arbrat ni patisca podes extremes innecessàries. N’hi ha tant per fer! Però, a poc a poc… Qui vulga, podrà trobar més informació nostra a Facebook i Instagram.
De ser un grup de denúncia i defensa patrimonial en les xarxes, heu passat a ser també activistes a peu de carrer. Com es passa de les xarxes a les accions? Quin va ser el vostre detonant?
Encara que la manca d’interès pel Patrimoni de la ciutat per part del govern municipal haja estat el detonant principal per anar a l’acció, el germen de la lluita reivindicativa de SNP van ser les primeres concentracions a la Plaça de Ruperto Chapí perquè l’edifici de l’antic Cinema Ideal torne a ser d’ús cultural, d’ús públic. Després, segons s’han succeït, hem anat responent, com ara amb la programació i detonació de mascletades a la plaça dels Estels, fins i tot per Nadal; com la privatització de la gestió del nostre Castell de Santa Bàrbara, on hem planificat, per exemple, el dia de Mona al Castell… Sempre amb divulgació a les xarxes, proporcionant informació sobre els diferents temes, i animant a la participació en concentracions, recollides de signatures, presentació d’instàncies, al·legacions o recursos a les autoritats competents…
Supose que esteu contents de bastants actuacions… , però quins temes, el més urgents, resten pendents?
Tot i que tots tenen molta importància, tal volta el més urgent ara mateix siga aconseguir que la Generalitat faça ús del dret de tempteig i retracte per comprar l’edifici del Cinema Ideal abans que s’acabe el termini a l’inici d’agost (imminent); especialment per estar així contemplat i promés als Pressupostos Participatius. Són molts els anys de lluita reivindicativa per l’Ideal!
Imagine que per a l’Ajuntament d’Alacant sou una mena de malson. Quina és la vostra relació amb el govern municipal?, vos han acusat de fer oposició encoberta?
No és la nostra intenció ser un malson per a l’Ajuntament, tot i que vam sorgir com a reacció a l’excessiu abús sobre l’esborrament de la nostra memòria; reacció a la destrucció sistemàtica, de vegades amb nocturnitat i traïdoria, de tot allò que donava sentit a la nostra identitat. Amb tot i això, el Consistori sembla preferir no reconèixer la nostra existència i la nostra tasca, i fins i tot intenta injuriar la nostra presència, acusant-nos de tenir interessos amagats i de fer oposició al costat dels partits d’esquerra. Més encara, ens ha amenaçat d’exigir-nos importants quantitats de diners com a indemnització si aconseguíem parar-los els peus amb la detonació de mascletades a la Plaça del Estels!
S’implica suficientment el govern autonòmic amb el patrimoni alacantí? Teniu percepció de distanciament, o d’acostament, a la realitat d’Alacant?
Majoritàriament hi ha el sentir que la Generalitat té Alacant totalment oblidada, i així li ho vam fer saber el passat mes de maig a Maria Jesús Pérez Galant, directora general de Participació Ciutadana, de la conselleria del mateix nom, amb qui ens vam reunir a València per tractar el tema de la compra del cinema Ideal. Val a dir que aquest és l’organisme que millor s’ha portat amb nosaltres.
La veritat és que els Pressupostos Participatius de la Generalitat i la seua implicació a catalogar determinats edificis com a BIC van suposar una esperança de poder recuperar part del Patrimoni, que fins aquell moment no havia estat reconegut, o que, en alguns casos, havia vist reduït el seu nivell de protecció -suposadament amb la intenció de facilitar que el seu ús passara al sector privat. Transcorregut el temps, contemplem amb tristesa i temor que potser tot fora fum, perquè ha arribat el moment i veiem que les promeses no es compleixen. Veurem si després les justificaran amb més fum!
I, a menys d’un any de les eleccions municipals i autonòmiques, què voldríeu que arreplegaren els programes dels grups que s’hi presentaran? Penseu que comptaran amb vosaltres a l’hora de dissenyar-los? O, si més no, vos agradaria que ho feren?
Òbviament, ens agradaria que els seus programes, més enllà de tindre en compte la nostra plataforma i associació, atengueren seriosament la conservació, promoció, difusió i foment del patrimoni, tant immaterial, com material i natural, de manera que l’existència de la nostra associació fora gairebé innecessària. I, per descomptat, que després es destinaren els recursos necessaris per poder dur-ho a terme, segons plans específics elaborats d’acord amb les característiques dels béns. No cal dir, però, que estarem sempre a la seua disposició.
I ara, quines són les accions més immediates que esteu preparant?
Tornarem a concentrar-nos a la plaça dels Estels al setembre perquè no caiga en l’oblit que les mascletaes perjudiquen seriosament la salut de la font de l’escultor Bañuls, i que hi ha d’altres llocs alternatius on disparar-les i gaudir-les. Seguirem el destí del cinema Ideal. I pel 9 d’octubre planegem organitzar una jornada festiva al Castell de Santa Bàrbara, amb dinar o berenar col·lectiu, recordant així a les autoritats que la seua gestió pot i ha de ser pública. Vos esperem!
És esperançador i encoratjador saber que un bon grapat d’alacantines i alacantins, treballen desinteressadament per salvar, conservar i millorar el patrimoni comú, el monumental, el cultural, el natural, per fer millors les vides de tots. Després de parlar amb SNP, calibre el seu enorme propòsit, inversament proporcional a l’escàs interès de les autoritats de la ciutat més important del sud del País cap a tot allò públic. I lluny de sentir vertigen, m’alegre de veure la vitalitat d’un David disposat a tot. Però, com el mateix col·lectiu diu, falten mans, la feina és molta!
