Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Manel Alonso Català (Puçol, l’Horta Nord, 1962) és el tercer candidat a la presidència de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) que entrevistem. Poeta, narrador, editor i activista cultural, col·labora habitualment en premsa.
Per què et presentes a la presidència de l’AELC?
Les raons són diverses, la més important, potser, perquè vull posar al servei de l’associació la meua llarga experiència en el món del llibre. Soc una persona dialogant, oberta, independent, amb capacitat de treball i empatia. També soc d’aquells que pensen que cal anar a l’arrel dels problemes per a trobar-los solucions i dotar-se d’eines per avançar.
Com milloraries les relacions entre escriptors, món editorial i lectors de totes les terres de llengua catalana?
Caldria tindre un diàleg més fluid amb les editorials, crear punts de trobada, no sols entre les direccions de les diverses entitats, sinó amb les bases, amb la realització de fòrums i tallers, de taules redones per tal que la informació i les idees fluïsquen i els errors i els problemes actuals no creen un coll de botella. I sobretot per arribar a acords en els quals els autors i les autores no isquen perjudicats. L’AELC ha de col·laborar i participar en la mesura que siga possible amb els clubs de lectura, les viles i fires del llibre, les xarxes de biblioteques… Cal visibilitzar i potenciar al màxim possible els nostres autors vius, però també eixe patrimoni literari ric i immens que s’ha anat conformant al llarg de segles.
Quins drets laborals cal millorar i reivindicar entre la gent de lletres?
Per desgràcia, encara hi ha un grapat d’editorials que incompleixen els contractes que signen. Hi ha qui ni tan sols signa un contracte. Cal que els associats ens parlen de les seues experiències en aquest sentit, fer una llista de greuges i incompliments per a fer-los arribar allà on toca i solucionar d’una vegada aquestes anomalies. Els canvis tecnològics creen nous formats que de vegades se salten els drets d’autor. Cal estar molt atents als nous reptes i veure de quina manera podem afrontar-los.
Què es pot fer per aconseguir més visibilitat dels llibres en català a llibreries, mitjans de comunicació i xarxes socials?
Es poden fer moltes coses. La visibilitat actual és escassa, per a no dir nul·la. Des de l’AELC s’hauria de parlar en primer lloc amb els diversos gremis de llibrers per tal de subscriure acords. Pel que fa als mitjans de comunicació, i en especial els de caràcter públic, cal exigir-los espais de difusió i promoció de la nostra literatura, evitant per exemple que els programes s’emeten en hores intempestives. Caldria tindre un catàleg més ampli d’audiollibres en català. L’AELC actualment té una presència notable en les xarxes socials, encara que en aquest camp cal estar constantment alerta davant dels canvis.
Com pot contribuir l’associació a la normalització del català?
L’AELC inclou un gran nombre de creadors, traductors, dramaturgs, guionistes, crítics, narradors, poetes i assagistes que tenen com a eina la llengua catalana. El seu treball és fonamental per al present i el futur de la llengua. L’associació defén els interessos dels escriptors en llengua catalana, la seua projecció social i internacional, i les seues obres són una magnífica targeta de presentació d’una llengua, d’una cultura i d’un país. La qualitat del seu treball dota d’interés i de prestigi la llengua. Hem de saber unir esforços i treballar conjuntament amb totes les institucions i associacions públiques i privades amb les quals podem compartir objectius, com ara la defensa de la unitat de la llengua, dels drets lingüístics, la presència de la llengua en igualtat de condicions en tots els àmbits de la vida pública… Com també participar en el foment i la promoció de la creació de productes audiovisuals en llengua catalana, etc.
Com es poden fer més forts els lligams entre la gent de lletres d’arreu del domini lingüístic i evitar la parcel·lació territorial del mercat editorial?
A l’hora d’afermar els lligams entre la gent de lletres, les noves tecnologies poden ser, i de fet ho són ja, les nostres aliades. Durant els temps més durs de la pandèmia les xarxes socials ens han mantingut a tothom en contacte i hem fet un gran nombre d’activitats obertes a través d’instagram, facebook, skype…, des de reunions amb clubs de lectura, taules redones, presentacions de llibres o reunions de jurats de premis literaris. Explorar al màxim aquestes noves fórmules és fonamental, i també mantindre i fins i tot augmentar les de caràcter presencial.
Com convenceries un autor o autora que no creu en l’associació perquè s’hi apunte i participe activament?
L’AELC ha de convéncer per si sola, perquè és una entitat oberta a la participació i té una presència activa en la societat. A més, els autors i les autores es veuen ben representats i els seus interessos ben defesos. Si l’AELC es veu com una eina útil, on valors com ara la igualtat d’oportunitats entre els associats, la solidaritat i la defensa dels drets laborals de les autores i autors són prioritaris, a ningú no caldrà convéncer perquè s’hi afilie i participe.
