Francesc Xavier Puchol i Catalunya, més conegut com a Puchol II, és un pilotari valencià nascut a Vinalesa l’any 1991. El jugador de pilota valenciana compta amb el títol de Campió Individual d’escala i corda, i és graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i en el Màster de Direcció i Gestió Esportiva. La passió per la pilota li ve des de ben menut, ja que és d’una família de pilotaris.
El teu avi i també ton pare han sigut pilotaris. Com és viure de tant menut la pilota valenciana?
La meua afició per la pilota ve de família. El meu iaio va ser un dels fundadors del Club de Pilota de Vinalesa i el meu pare va ser jugador de pilota valenciana professional. És una passió que ve inculcada. La meua passió va nàixer per les partides que em portava a veure el meu avi i d’acompanyar al meu pare a les seues partides professionals.
Quan vas començar a competir ho vas viure amb molta responsabilitat?
Sí, perquè quan vaig començar a pilota al Club de Vinalesa fins a arribar a les escoles i després el món professional. Va ser molt dur perquè t’agafa en unes edats difícils on els teus amics ixen de festa i tu tens certes responsabilitats. Per a mi va passar de ser ‘hobby’ a una feina en passar al món professional.
De tot el teu palmarés, quin títol t’ha fet més il·lusió guanyar i per què?
Quan em fan aquesta pregunta tots esperen que diga una victòria, però el títol que més en va marcar va ser una derrota: la meua primera final de l’individual. La primera final el 2015 per a mi era com un somni, ja que de menut podia veure les finals i mai podia imaginar-me arribar a jugar al seu nivell. Viure una final va ser una experiència brutal i encara que vaig perdre la partida, va ser un punt determinant per als següents campionats i les següents finals.
Eres un gran ambaixador de la pilota, i creus fermament en la seua modernització. Consideres que s’està aconseguint?
S’estan treballant diversos punts per a la seua modernització. A l’àmbit escolar està fent-se una bona tasca inculcant als més menuts l’esport de la pilota valenciana perquè clar, són el futur. En l’àmbit federatiu amateur i en el món professional també s’està fent feina per modernitzar l’esport.
La pilota és un esport amb molts anys d’història i això té coses positives i negatives. És un dels esports més antics i en comparar-nos amb esports més moderns els portem anys d’avantatge. La part negativa de tot açò són les tradicions i clixés dels últims anys i sempre actuar d’una mateixa manera.
Com diria aquell «De la petanca no es pot viure». Es pot viure de la Pilota?
Sí, es pot viure de la pilota, però has d’estar entre els primers del rànquing. És veritat que açò té una data de caducitat al voltant dels trenta-set anys. No obstant això, fins que tinga eixa edat tinc un gran avantatge, perquè mentre he tingut com a treball la pilota valenciana, he pogut formar-me per a quan acabe aquesta etapa començar una altra en la meua vida laboral.
Com és el dia a dia d’un jugador de pilota valenciana?
No és molt diferent de la d’altes jugadors professionals. Tinc dedicació exclusiva a la pilota, però puc compaginar-ho amb altres coses com ho són els estudis. Tinc una rutina d’anar de matí al gimnàs o trinquet si em toca entrenament i alguna vesprada acudir al fisioterapeuta. La resta de temps el dedique als estudis, a anar a l’acadèmia. La veritat és que després tinc prou temps per a les meues coses.
Que ens pots contar d’Endavant Pilota Valenciana? Quina és la teua relació amb el Vila-real CF?
La meua relació naix per una certa amistat amb el president que va pensar que podria ser un bon ambaixador de la pilota valenciana dins del Vila-real CF, com que fa anys que el club dona suport a aquest esport, atorgant un trofeu que patrocina.
Jo estic molt orgullós de representar al Vila-real CF dins del món de la pilota. Molt content de portar l’escut d’un equip tan internacional. Aquesta facilitat que té el futbol, un esport de masses que arriba a moltíssima gent, no la té la pilota valenciana. Per això és d’agrair que compten amb mi i amb la pilota valenciana per a portar el seu escut.
Et vam poder seguir a Nova York internacionalitzant el nostre esport. Com va ser l’experiència a Nova York?
Va ser un viatge organitzat pels meus patrocinadors i es va pensar que seria una bona oportunitat per portar la pilota fora de la comunitat, fora del país i viure una experiència nova. De fet, vam trobar eixa connexió amb el «One-Wall», un esport que és pràctica en EUA. Van pensar a fer una partida amb Tino González que en eixe moment era el primer en el rànquing. Estic content perquè vam aconseguir donar visibilitat i que es parlara de la pilota. Va tindre molta repercussió.
Quin és el pròxim gran repte de Puchol II?
Cal dir que és complicat mantindrem entre els primers del rànquing durant l’any i molts anys, així que per a mi el repte més important és poder aguantar allà dalt i demostrar un gran nivell.
Sabries fer-nos un Top 5 dels millors trinquets on has jugat?
El primer trinquet seria, Pelayo, he viscut partides i campionats molt impressionants.
Com a segon, el trinquet de Guadassuar. És un trinquet clàssic, amb un ambient clàssic i partides dimecres a la vesprada. Qui vulga veure partides autèntiques que vaja a Guadassuar.
En tercer lloc, el trinquet de Massamagrell. Un altre trinquet al costat, és un trinquet d’estiu i molt bon ambient.
Quart trinquet, el trinquet de Vila-real; un trinquet en el qual he viscut molts bons moments.
El número 5, el de Pedreguer, un altre trinquet amb bons aficionats. Dona molt de gust anar allí.
Quina modalitat de pilota t’agrada jugar més?
La meua modalitat preferida de la pilota valenciana és l’escala i corda. Per a mi és la modalitat més difícil i la que més em motiva. Vaig començar a jugar a frontó, que també seria una de les meues modalitats preferides.
Com veus la inclusió de la dona en la pilota valenciana?
Em pareix molt importat que la dona estiga encara més inclosa en aquest esport. Tenint en compte que la pilota ha sigut tota la vida un esport d’homes i les dones han estat molt apartades, ja era hora que les dones entraren en aquest esport i en les lligues professionals. Així estem igualant el nostre esport a altres que també tenen lligues femenines des de fa anys.
