Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, la Safor, 1967) es presenta a la presidència de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Unes eleccions amb altres dos candidats, el mallorquí Sebastià Portell i el també valencià Manel Alonso. A partir del 15 de març, les persones associades a l’entitat, més de 1600, podran votar telemàticament un dels tres aspirants. Les votacions es tancaran el 24 de març, dia en què es farà l’assemblea general de socis i se sabrà el nou president.
Per què et presentes a la presidència de l’AELC?
Soc conscient de la responsabilitat que assumesc, tot i ser un repte il·lusionant perquè conec i estime l’AELC. Vull contribuir a consolidar la nostra Associació com a pal de paller de la gent de lletra en català i reforçar-la com una entitat defensora dels nostres drets laborals i vertebradora d’una literatura viva, potent i capaç de mirar de tu a tu la resta de literatures del món.
Com milloraries les relacions entre escriptors, món editorial i lectors de totes les terres de llengua catalana?
Cal recuperar la centralitat de la cultura i dotar-la dels instruments econòmics i tecnològics necessaris. Construir un nou model de polítiques culturals que s’hi adapten a la realitat actual en el marc de la globalització. I aconseguir el suport dels poders públics per a disposar d’una oferta cultural viva i atractiva que active els nous consumidors culturals.
Quins drets laborals cal millorar i reivindicar entre la gent de lletres?
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana també va tenir en els seus orígens una clara funció sindical per a reivindicar els drets laborals dels escriptors. Avui dia, amb la liberalització del mercat editorial i amb la introducció de nous elements com són els audiollibres, els llibres digitals i tota mena de continguts nous audiovisuals, les sòcies i els socis que ens dediquem a l’escriptura i a la traducció tornem a ser la baula més feble de la cadena del llibre. Cal que l’entitat torne a ser referent en la defensa dels drets col·lectius.
Què es pot fer per aconseguir més visibilitat dels llibres en català a llibreries, mitjans de comunicació i xarxes socials?
Ens cal un veritable corredor de les lletres catalanes. Generar nous formats, actes singulars i espais de trobada en línia dins del marc cultural dels Països Catalans. I també a fora, en aquest sentit, vull insistir en l’entrada del País Valencià en l’Institut Ramon Llull, com a eina fonamental de projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes, a partir de la implementació de la Declaració de Palma del 2017 per la qual l’Institut ha de projectar la cultura catalana feta arreu de l’àmbit lingüístic.
Com pot contribuir l’associació a la normalització del català?
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (així com també la Institució de les Lletres Catalanes, del patronat de la qual formem part) és una de les poques entitats del país amb actuacions en el conjunt del territori de parla catalana. En un moment en què es produeixen atacs a la llengua en la totalitat del territori, ens cal més que mai una vertebració territorial efectiva i ben articulada per poder donar resposta a tots aquests atacs. Hem de recuperar la iniciativa i posar en valor la diversitat i la potència de la nostra cultura. Formem part d’una de les cultures europees més antigues i actives alhora i hem de saber encarar els reptes d’un món més interconnectat i dinàmic que mai. Reivindiquem la unitat, el reconeixement i l’oficialitat de la llengua en tot el seu domini lingüístic. En conseqüència, les relacions entre les diferents institucions del territori que la tenen com a llengua pròpia s’han de vincular, i ha d’haver-hi una plena reciprocitat dels mitjans de comunicació en català.
Com es poden fer més forts els lligams entre la gent de lletres d’arreu del domini lingüístic i evitar la parcel·lació territorial del mercat editorial?
Totes i tots fem l’AELC, per això hem d’establir mecanismes que faciliten la comunicació amb les sòcies i els socis de manera efectiva. Els qui formem part de la Junta General, a través de les juntes territorials, hem de saber connectar amb el dia a dia de qui ha decidit associar-se, al temps que aconseguim integrar a totes les escriptores i els escriptors en llengua catalana. En aquest sentit, una descentralització efectiva (compatible amb el fet de mantenir l’oficina central a Barcelona) que permeta actuacions més directes, més concretes i més encertades amb cada una de les problemàtiques de cada un dels territoris, sense deixar de banda les accions conjuntes que evidencien la unitat de la nostra Associació.
Com convenceries un autor/a que no creu en l’Associació, perquè s’hi apuntara i participara activament?
Hem arribat a ser més de 1.650 sòcies i socis, som l’associació de referència per a qui ens dediquem a escriure en català, tinguem la procedència que tinguem. Som l’Associació d’escriptores i escriptors com ara Joan Fuster, Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver, Isabel-Clara Simó, Avel·lí Artís Gener, Vicent Andrés Estellés, Maria-Mercè Marçal o Enric Valor, entre altres. Elles i ells van assenyalar-nos la drecera que hem d’emprendre per a no rendir-nos i avançar.
